El Barça desgasta. La pressió d'haver de guanyar sempre, de no poder fallar... Ho vam veure amb Pep Guardiola, ho hem vist amb Luis Enrique Martínez i ho ha confirmat Xavi Llorens. Després d'onze temporades com a entrenador del primer equip femení de l'entitat, Llorens ha decidit dir prou en acabar el segon curs després de la professionalització de l'equip i de competir amb els millors d'Europa. Ha acabat fos. “La pressió és molt gran i desgasta. És el moment ideal de deixar-ho i donar pas a gent nova. Últimament no tenia temps ni per estar content després d'una victòria perquè ja havia de pensar en el partit següent”, es va sincerar el tècnic en la roda de premsa en què va anunciar oficialment el seu comiat.

“Vaig començar a rumiar-ho la temporada passada”, va explicar l'entrenador blaugrana, que seguirà, però, vinculat a l'entitat. I és que després de gairebé trenta anys entrenant equips del Barça –un any el futbol sala, secció en la qual va entrar abans com a jugador l'any 1979, disset en el futbol formatiu i onze al capdavant del primer equip femení–, farà un pas al costat per convertir-se en el responsable dels esports femenins del nou projecte Masia 360. De la banqueta al despatx. “M'he tret un pes de sobre”, va dir. “És un expert i un especialista en el futbol femení i el volem aprofitar”, va explicar, per la seva banda, el director d'esports professionals del club blaugrana, Albert Soler, per explicar el canvi de Llorens, que seguirà sumant anys com a blaugrana.

No ho farà des de les banquetes perquè totes dues bandes –tant el tècnic com el club– han decidit que era el millor moment per deixar-ho, però Llorens té clar que l'actual és el millor moment que ha viscut al llarg dels onze anys com a entrenador del femení. “Ara és quan les jugadores tenen més nivell, estem guanyant títols i competint amb els millors equips d'Europa”, va reconèixer el preparador, que va voler fer una menció especial a les quatre jugadores que l'han acompanyat al llarg de gairebé tot el trajecte: Marta Unzué, Laura Ràfols, Melanie Serrano i Vicky Losada –tot i una etapa de dos anys de la migcampista als Estats Units i a Anglaterra.