El Barça, com quasi sempre

Quart títol con­se­cu­tiu –i vuitè en nou anys– per al Barça, que es va impo­sar en la final a l’Espa­nyol en un par­tit que va que­dar gai­rebé resolt en el pri­mer temps amb dos gols en dos minuts. Tot i això, les blanc-i-bla­ves van dei­xar una bona imatge i van acon­se­guir, durant bona part del duel, jugar de tu a tu con­tra un rival supe­rior.

El par­tit no va ser­vir per veure gai­res cares noves –l’Espa­nyol va tenir pro­ble­mes amb el trans­fer d’algu­nes juga­do­res i Fran Sánchez va donar des­cans a les inter­na­ci­o­nals que es van incor­po­rar més tard–, però sí per començar a intuir les línies mes­tres dels dos equips, que enguany estre­nen tècnic. Sor­pre­nent la pro­posta d’un Espa­nyol atre­vit en la sor­tida de la pilota, que va acon­se­guir en molts moments treure-li al con­junt blau­grana. Tot i això, el Barça domi­nava, còmode en la pressió i mos­trant la seva major qua­li­tat quan acon­se­guia recu­pe­rar la pos­sessió. La pri­mera gran ocasió, però, va caure del cos­tat blanc-i-blau, quan Rod­dik va sal­var sobre la línia una rema­tada forçada de Bau­det (24’). Però el par­tit es va tren­car en una jugada des­a­for­tu­nada del con­junt peri­quito poc després que es complís el minut 30 de joc: Dulce no va estar encer­tada a l’hora de rebut­jar una cen­trada d’Andressa Alves i es va intro­duir la pilota a la por­te­ria. I amb l’Espa­nyol encara tocat, una geni­a­li­tat de Bárbara va per­me­tre a les de Fran Sánchez fer el 2-0 dos minuts després. Amb el par­tit molt a favor per al Barça, en la segona part l’Espa­nyol va inten­tar fer un pas enda­vant, però la fatiga va anar tren­cant el par­tit i Mari­ajo va evi­tar en més d’una ocasió el gol culer. Fins que en l’afe­git, Patri Gui­jarro va fer el 3-0 defi­ni­tiu.