El protagonista
Abel Ruiz (Barça B)
L’artiller precoç
Abel Ruiz va esdevenir, amb el seu gol a Granada, el primer jugador del 2000 a marcar en el futbol professional espanyol
Va arribar a Barcelona amb dotze anys procedent del València i la temporada passada va renovar tot i les propostes de clubs estrangers
El divendres 1 de setembre del 2017, a les 22.54 hores, Fali va alçar el cap i va veure que Abel Ruiz s’estava preparant per córrer a l’espai. El mig valencià, que aquests dies juga de central, li va fer una centrada llarguíssima i, ell, més ràpid i viu que ningú, no va desaprofitar l’avinentesa. Va posar la punta de la bota per abaixar la pilota, la va deixar córrer, se la va encarar amb la cuixa i va batre Javi Varas amb la sang freda de qui fa gols a cabassos. Abel Ruiz s’acabava de convertir en el primer futbolista nascut l’any 2000 que marcava en la lliga de futbol professional. El davanter de 17 anys és un pioner i obre una era, però això tampoc no és res estrany en un jugador que ha anat cremant etapes de forma precoç.
“Estic molt content per la meva primera titularitat a segona. Ara toca seguir creixent”, va explicar un satisfet Abel Ruiz tot just després de l’empat del Barça B a Granada. La seva entrada en l’onze inicial no deixa de ser la recompensa a una aposta: la de continuar madurant a Barcelona. I és que el futbolista d’Almussafes va sentir la temporada passada cants de sirena des d’Anglaterra, França i Itàlia. Va rebre ofertes econòmicament difícils de rebutjar, com moltes de les que han acceptat promeses que han anat sortint de la Masia els darrers mesos, però ell té clar que abans de fer les maletes ho vol intentar aquí.
Haver d’escoltar propostes de grans clubs no deixa de ser gairebé una rutina per a Abel Ruiz des que el València el va fitxar amb vuit anys. Al club valencianista va durar quatre temporades. És el temps que van trigar el Barça i el Madrid a comprovar que era jugador diferent a les joves promeses que se solen veure als principals planters del futbol espanyol. Estava qualitativament per sobre de la majoria i, a més a més, era madur, resolutiu i tenia un físic privilegiat. Sent un nen ja exhibia aquells atributs que va mostrar divendres passat a Los Cármenes.
Cinc anys a la Masia
L’arribada d’Abel Ruiz al Barça es va produir el 2012, i el davanter i la seva família es van decantar per l’oferta blaugrana per sobre de la del Real Madrid per dues raons. La principal, que el seu germà gran, José Luis, es va desplaçar a Barcelona a completar els seus estudis de literatura –ara és professor investigador a la UAB–, fet que li va permetre tenir un familiar a prop, tot i que l’Abel feia la seva vida a la residència. L’altra, la manera de treballar de la Masia. “La família va valorar com es feien les coses aquí i com es feien a Madrid, i en aquell moment va considerar convenient que la millor opció era Barcelona”, apunten des de l’entorn del futbolista, i afegeixen: “A més a més, i això era crucial, perquè l’Abel no deixava de ser un nen, el club es va encarregar de facilitar-ho tot perquè els familiars es desplacessin sovint a veure’l.” L’escalf del seu entorn, de fet, és una cosa que ell valora molt. Ho va demostrar després del partit de divendres, en què el d’Almussafes va tenir un record per als seus en acabar el partit: “Ho dedico a la meva família, que s’ha apropat a Granada a veure’m. Va per ells, que s’ho mereixen més que ningú.”
La d’enguany serà la sisena campanya d’Abel Ruiz al Barça. Des que va arribar, ha anat escalant categories amb la velocitat d’aquells futbolistes que són especials, i ha estat habitual veure’l competir amb jugadors més grans que ell. Aquest estiu ha estat integrat al filial en la pretemporada tot i ser encara juvenil de segon any. Gerard López, que està comptant força amb els joves en l’inici de la competició, no s’ha oblidat d’ell i la de divendres va ser la seva segona participació a segona A, ja que va tenir uns minuts contra el Tenerife. La temporada passada també va tenir un parell d’intervencions amb el filial.
Fer confiança a Abel Ruiz amb l’exigència de la segona A, d’altra banda, pot semblar arriscat, però el davanter ja s’ha acostumat a ser el més jove de l’aparador i ho viu amb la naturalitat de qui se sent preparat. L’atacant ve de destacar en dos europeus sub-17 seguits, en què ha marcat quatre gols en cadascun. És, amb tot, una de les grans esperances del Barça, que per aquesta raó l’any passat el va lligar per tres temporades, fins al 2019.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024