La valoració no pot ser ni del tot positiva ni del tot negativa. De fet, el cos tècnic vam arribar amb la lliga començada i podem dir que hem estat irregulars en l’arrencada. Tot i així estem tranquils perquè l’equip genera moltes ocasions i crec que és una qüestió d’encert poder obtenir millors resultats.

Complicat no, perquè el gruix de l’equip són futbolistes amb una bona base teòrica o que han jugat a un cert nivell. Una altra cosa és aplicar-ho tot correctament, ja que tots ens estem adaptant: molts jugadors són nous, nosaltres també i amb el pas de les jornades millorarem moltes coses.

Crec que hi continuarà havent moviments, ja que la primera catalana ho permet. El projecte és ambiciós i tot allò que permeti millorar l’equip i es pugui fer es farà. Tampoc estem obsessionats, perquè el gruix de jugadors que ja tenim és molt bo i tenen una gran actitud.

Sí, i el club és el que ens ha transmès, que la intenció és tornar a tercera. També és cert que és l’objectiu més difícil, ja que per fer-ho s’ha de quedar primer. La feina del cos tècnic és fer que l’equip treballi amb tranquil·litat i no noti aquesta pressió.

En pocs mesos el que he hagut de fer són molts exercicis de consciència sobre moltes coses. El primer va ser sortir de Palamós per voluntat pròpia, que ja va ser una decisió difícil. Després faig el salt a la 2a B i finalment no es produeix. Va ser un cop dur, i en qüestió de setmanes he passat de la 2a B a 1a catalana. Ara, mentalment m’he pogut posar una mica a lloc, i és cert que he tingut sort de trobar feina ràpidament sempre que m’he quedat sense. Estic a 1a catalana però en un club en què es treballa igual o millor que ho feia a 2a B amb el Gavà o a tercera. A la Jonquera m’he trobat gent amb il·lusió i amb moltes ganes d’aprendre, créixer i fer les coses bé, coses que en el Gavà no tenia.

Hi va haver dues situacions clau: un va ser quan aficionats radicals van venir a l’entrenament i no ens van deixar entrenar. Havíem de lluitar pel pagament de moltes coses, no teníem material bàsic per qualsevol equip, i el punt d’inflexió va ser la setmana abans de jugar contra el Terrassa, dia en què vaig explotar. El meu cos tècnic en bloc em va dir que volia plegar. Personalment vaig veure que, sense ells i en aquella situació, allò no ho faríem avançar.

La relació amb ells era excepcional, i des del minut 1 van demostrar una professionalitat brutal en un club en una situació molt delicada d’inici. En l’aspecte emocional va ser dur, i el projecte que jo havia explicat als jugadors se’n va anar en orris molt ràpidament. Mantinc contacte amb molts d’ells i sé que la seva situació encara no és de total normalitat.

Va marxar Maniega i el grup inversor, i un grup de socis ha fet un pas endavant per intentar tirar endavant el club. Són molts canvis importants en l’estructura de l’entitat en poc temps. Les persones que s’han implicat i volen reconstruir el Gavà són gent molt íntegra i amb un sentiment molt gran cap al club. No serà gens fàcil perquè s’han fet i arrossegat moltes coses mal fetes durant molt temps, però cal ser optimista.