Sí, és cert. El golf aquí costa, i a vegades és un gran desconegut. A l’Estat espanyol el golf ha crescut com un esport elitista i exclusiu, quan a la resta d’Europa no és així. El nostre negoci és bàsicament turístic. Tenim dos camps de golf independents, un dels quals considerat el millor camp d’Espanya i entre els 100 millors del món. Així va començar el projecte. Fa cinc anys, hi vam afegir el projecte immobiliari, i això fa que es converteixi en un resort. La majoria de resorts d’aquest tipus són projectes immobiliaris en què ideen fer un golf. Això és a l’inrevés. Els golfistes van fer camps per disputar la Ryder Cup, i el fet que no haguem estat mai un resort pensat des del punt de vista immobiliari ens ha donat avantatges. Ara, amb les ampliacions, passarem de ser un resort només de golf a ser una destinació. Amb activitats per a famílies, negocis, empreses i convencions. Estem construint un segon hotel i, per tant, ho volem enfocar a això. Un dels projectes més importants és la construcció d’un llac, amb beach club, una idea interessant per a la demarcació, perquè no s’ha vist. L’ampliació inclou instal·lacions esportives, i és aquí on entra la relació amb el Girona.

Sempre he sentit que el PGA està desvinculat d’aquest territori i crec que el futbol és una manera de poder-ho fer. Som un negoci i el Girona ens ofereix una oportunitat per vincular-nos amb el futbol. A part del contracte que hi pugui haver perquè utilitzin les nostres instal·lacions i restaurants, ens obre la porta a l’arribada de clubs com el City o l’Atlético, que ja han vingut, i d’altres. Això per a nosaltres també és atractiu.

Sí. Més que la categoria, per a nosaltres el més important són els projectes. Nosaltres som un projecte a llarg termini. Fa anys que hi som, és un negoci que ens funciona molt bé, i construir la marca costa molt. Quan veus qui hi ha darrere el Girona i hi parles, t’adones que són gent seriosa. Ja sabem que en futbol depèn molt que la pilota entri, però com a mínim la gent que hi ha dona confiança. Tenim altres negocis internacionals, i assolir vinculacions amb un club com el City també era important.

El Girona ha fet un gran salt arribant a primera, i segurament si hi ha alguna cosa que li fa falta al Girona és una base, un centre neuràlgic. Per tant, ells tenien molt clar quina és la funció que ha de fer el PGA. Ara encara no hi ha els camps, però la plantilla esmorza i dina cada dia aquí. I hem de pensar també que els jugadors tenen famílies, necessiten un lloc per estar, amb un entorn determinat, i aquí els aportem tranquil·litat.

Nosaltres diem que ho pots veure com un lloc al mig del no-res o al centre de tot. Convidem periodistes de tot el món i els diem que vagin primer a Girona, a Barcelona i a la costa, i després que vinguin cap aquí. Entenen molt més la idea aquesta que preferim estar al centre de tot. Tenim la gastronomia de Girona, la Costa Brava s’ha d’ensenyar, i Barcelona ja és una referència molt coneguda. Un cop vist això, ens situem al centre de tot. En aquest sentit, som privilegiats.