Fito Miranda ja no és aquell interior que arribava amb força des de la segona línia, ara és un extrem esquerrà amb potència, xut i bon toc a la cama esquerra. L’extrem barceloní ha madurat recorrent la segona divisió, el grup primer i segon de la segona B, però continua sent una peça clau per als seus equips en el seu retorn al grup català de la categoria de bronze. El 2011 va ajudar el Sabadell a pujar de categoria en un rol molt específic: ser el dotzè home i revolucionar els partits. Ara, ja de titular, és el complement ideal per a Enric Gallego en el tercer classificat de la lliga.

Fito va marcar diumenge passat el gol de la victòria del Cornellà contra la Peña Deportiva en una diagonal des de la banda dreta que va acabar amb un xut sec dins de la porteria rival. “L’any que estava a l’Osca (2013/14) vaig tenir un entrenador que em va posar d’extrem i aquella temporada vaig fer nou gols”, explica Fito, que fins aquell moment havia jugat d’interior en el 4-3-3 de Lluís Carreras. “Aquí al Cornellà, el mister em posa a la banda dreta, per tant, jugo a banda canviada i em trobo bé”, diu. L’última experiència en el grup tercer va ser molt profitosa, ja que amb els arlequinats va aconseguir un ascens a la categoria de plata. “Vaig fer cinc gols i la sort de viure un ascens. Ara, després de tants anys, tornar a casa també em fa sentir més important. Trobo que m’estan sortint bé les coses”, admet. Fito ha marcat tres gols aquest curs jugant tots els partits; primer va començar de suplent i després s’ha anat afermant en la titularitat sent l’escuder d’Enric Gallego. “Jugar al seu costat és molt fàcil. Treballa molt i genera moltes ocasions, no només per a ell, si no per a la resta”, explica.

El Cornellà, ara mateix és l’equip més en forma de la lliga: ningú ha sumat més de 12 punts en els últims cinc partits. “Estem jugant molt bé a futbol. Tenim la possessió, som intensos a l’hora de robar i estem fent bé les coses en aquest sentit, a banda de tenir encert de cara a porteria”, explica. El conjunt verd no va variar el seu optimisme i la manera de fer en la mala ratxa que va tenir a l’octubre, en què va obtenir un empat (contra el València Mestalla) en quatre partits (Mallorca, Lleida i Elx). “Els millors partits que hem jugat han estat contra aquests equips. Així que era una qüestió de continuar igual. Ara, la tercera posició fa justícia per com estem jugant.”