El protagonista
Pere Pons
El motor torna a rugir
El Girona va recuperar el seu motor, Pere Pons, un dièsel sense límits i incombustible. El gironí va tornar a ocupar la seva posició a l’onze inicial de Pablo Machín, que recuperava una peça bàsica en el seu engranatge, el recuperador, l’equilibri personificat, un prodigi físic necessari en cada equip de futbol, jugui en la categoria que jugui. El de Sant Martí Vell va compartir el mig del camp amb el seu inseparable Àlex Granell. El futbolista ja va recuperar la seva primera pilota tot just en el minut cinc de l’enfrontament mostrant una de les habilitats en el seu inesgotable catàleg de pressió i asfíxia al rival. A Pere Pons no li va costar gens oblidar la petita ruptura al bessó en plena darrera aturada per seleccions que va fer que es perdés els duels de lliga contra la Real Sociedad i el Betis i, entremig, el de copa al Ciutat de València contra el Llevant. El Girona va empatar els tres partits i el substitut de Pere Pons va ser el migcampista de Carcaixent David Timor, futbolista clarament assenyalat pel seu tècnic després de jugar de titular en absència del gironí i veure l’enfrontament des de la graderia en el duel d’ahir a Montilivi.
Segurament sense el ritme necessari ni el nivell que va assolir abans de la lesió inoportuna al bessó, Pere Pons va haver de mesurar els esforços més que mai. Tot i ser habitual, el gironí va deixar a Granell la feina de construcció del joc i, sabedor que un dels futbolistes més perillosos de l’equip rival era Álvaro Medrán, les forces es van centrar en el mig cedit pel València a l’Alavés. El jugador del Girona va anular al contrincant, inèdit durant gairebé tota la segona part, i va tenir prou poder físic per intentar alguna internada a l’atac quan va veure clarament que ho podia fer.
Com l’equip, Pere Pons va arribar just al final del partit. I és que, veure’s amb dos gols d’avantatge i la victòria al sac però haver de lluitar i córrer davant un rival envalentit que al final va pressionar de valent desgasta qualsevol. Això sí, el de Sant Martí Vell va obsequiar el públic amb un recuperació davant Burgui, que havia entrat de refresc i forçant una falta, encara amb el 2-2 per creure en la victòria final. Desgraciadament, no només van volar dos punts de Montilivi, sinó tots tres. Un descompost Girona, trencat i sense saber jugar els últims minuts ni gestionar l’avantatge, va veure com l’Alavés li feia el 2-3. L’enfrontament es va desequilibrar completament i tany Pere Pons la resta de jugadors van anar darrere la pilota com gallines sense cap. Una llàstima, ja que la feina feta durant més d’una hora de partit es va llançar per la borda davant la desesperació de tothom.