En un Gavà que està vivint una temporada complicadíssima, ningú l’està patint més que el porter Pol Busquets (Sant Feliu de Guíxols, 23-03-1994). L’ase de tots els cops, l’encarregat de recollir la pilota del fons de la porteria, Busquets, un dels tres únics jugadors que segueixen al conjunt blaugrana des de l’inici del curs, és el porter més golejat de la categoria, una estadística que no evita que sigui un dels jugadors més destacats del seu equip. Coses de l’aritmètica: el porter que més xuts rep és el que més gols encaixa, a pesar de les grans intervencions que ha fet, com ara el penal que va aturar el diumenge passat al Nou Sardenya.

Tot i el darrer empat, però, la situació a l’equip no pot ser més depriment. I més per a un futbolista que ha viscut a l’elit en el futbol formatiu del Barça i als filials de l’Atlético i l’Sporting. D’entrenar-se al costat de Courtois a estar en una situació penosa: “He estat molt temps sense entrenador de porters i després en teníem un que no podia venir sempre. Ha estat complicat i s’ha notat, no he pogut assolir el meu màxim nivell”, confessa el sentinella de Sant Feliu de Guíxols, que, tot i això, està mostrant un gran estat de forma. Busquets va arribar al Gavà a través de Mármol, però el tècnic va marxar poc després de començar, i des d’aleshores tot ha anat de mal borràs. Han passat entrenadors, companys i juntes directives amb mal resultat: de moment només han cobrat una mensualitat i l’equip (cuer, amb 13 punts) ho ha pagat al terreny de joc: “Estic en un moment delicat, quan acabi la temporada ja veuré què faré”, admet cansat de les diverses lesions que ha tingut al llarg de la seva carrera (tres operacions amb 23 anys) i d’un any, a Gavà, desmoralitzador.

I en vista de tants obstacles, la seva millor arma ha estat la resignació. El guixolenc, que ha rebut ofertes per marxar, augura un futur per al Gavà una mica més digne. “L’altre dia se’ns veia més ben plantats al terreny de joc, i els nous fixatges ens aporten gol. L’equip fa una altra cara i comencem a tenir una base, és el que m’anima una mica”, diu Busquets després d’un primer tram de curs surrealista: “En la primera volta érem quatre amics i vam aconseguir guanyar l’Hospitalet i el Prat, però també ens vam endur més d’una golejada. Però és que no sé amb quantes parelles de centrals diferents he jugat, i això es nota. No hi ha hagut mai un bloc consolidat.” Amb tot, sembla lògic treure alegries de les coses més petites: “Després de tot, perds només 1-0 i te’n vas content. És inevitable.”