El Santfeliuenc d’enguany és un equip de blanc o negre: de convertir-se en el conjunt revelació del primer mes de competició, a encadenar una ratxa de tretze partits sense guanyar per després acumular-ne un altre cop sis sense perdre –16 punts dels darrers 18 possibles–. I en aquests context d’extrems, l’atacant Eric Zárate ha fet eclosió en les dues últimes jornades: en dos partits, el jugador de Sant Vicenç dels Horts ha marcat cinc gols, els mateixos que sumava en un any i mig al Santfeliuenc.

“Això va a ratxes; com l’equip, ara em trobo en un moment que tot el que xuto va dins. Però és el premi al treball constant, no és una cosa de dues setmanes, sinó el fruit de la feina de tota la temporada”, explica Zárate, que en la seva segona temporada a Sant Feliu de Llobregat està començant a demostrar la qualitat que se li intuïa al juvenil de la Damm i que el va dur al filial de l’Albacete, on va anotar quatre gols en un any. “Personalment, l’objectiu és consolidar-me i ajudar al màxim l’equip. I si pot ser amb gols, molt millor”, explica el davanter, que, curiosament, està vivint el seu idil·li amb el gol desplaçat a la banda, una posició que no li és, però, desconeguda: “Els últims anys havia jugat de referència, però em sento còmode en ambdues posicions. A més els companys i el mister m’ho estan posant molt fàcil.” I mentre la pilota segueixi entrant, l’equip seguirà mirant cap amunt.

I és que en un esport de vegades tan imprevisible, de vegades no hi ha més remei que trobar l’explicació en les famoses dinàmiques. “Els nostres números són irreals. En l’inici del campionat guanyàvem partits a l’últim minut i després perdíem tot i xutar més que el rival. I ara, de mitja ocasió en fem dos gols”, explica l’autor d’un hat-trick dissabte contra el Vilassar, que no va merèixer marxar tan golejat. “Hem de mirar d’aprofitar el bon moment per sumar tants punts com sigui possible i viure el final d’any tranquils respecte al descens”, diu Zárate, conscient dels patiments que ha hagut de passar el Santfe els últims anys.