El Valls es va passar les 17 primeres jornades sense guanyar, però després de tastar el triomf ha encadenat 10 punts en els últims quatre partits. “En quatre setmanes hem passat de pensar «això està dat i beneït» a dir «i per què no?»”, diu el seu tècnic, Joan Anton Pallarès.

“La victòria contra el Vila-seca va ser el punt d’inflexió. Mentalment, estar tants partits sense guanyar és molt dur perquè els jugadors es pensen que no en saben, que no se’n sortiran. Ara l’equip hi creu i ha après que no es poden donar tantes facilitats als rivals. A la primera catalana, si comets un error has d’anar a buscar la pilota al fons de la xarxa”, resumeix el tècnic, que “situant l’equip 10 metres més enrere” ha trobat la solució. “Abans volíem ser un equip dominador i fer un futbol alegre, però ens penalitzaven massa els errors. Contra el Vila-seca vam passar a jugar un 4-4-2, més replegats i esperant per sortir al contraatac, i els jugadors sembla que s’hi han adaptat molt bé”, explica.

I aquest gir cap al pragmatisme ha funcionat. Lluny encara de la salvació –cuer, 13 punts, a 11 del tretzè–, els vallencs aspiren almenys a plantar cara fins al final i ja es veuen amb dret de poder, almenys, començar a somiar: “No volíem arribar a mitja lliga ja havent baixat perquè els últims mesos haurien sigut un calvari. Volem arribar amb possibilitats a l’últim partit i si ho aconseguim serà una gesta increïble”, conclou Pallarès.