Que tothom m’ha posat les coses molt fàcils. Només puc tenir bones paraules per als companys, el cos tècnic i el grup. Estic aprenent alguna cosa de cadascun dels membres de la plantilla.

Un grup increïble, de 10. És molt familiar i, a més, el club procura ajudar el jugador en tot allò que pot. Estic sorprès i entusiasmat.

Sí, però estic disfrutant molt de tot el que m’he anat trobant. Jo ho penso, he estat un privilegiat pels anys que he jugat en categories altes i això és tornar a l’essència. Aquí veus quina és la realitat del futbol.

Estar aquí venint del futbol de primera i segona és un gran repte i una il·lusió. La gent pot pensar que hi estic de passada, a veure què m’hi trobo, però no. El Cornellà m’estimula, vull fer una cosa bonica que no s’ha aconseguit mai, jugar el play-off.

Bàsicament experiència, perquè la situació d’estar lluitant pel play-off és molt bonica, però s’ha d’afrontar sense sentir pressió. Jo, i els més veterans, hem d’ajudar els més joves a interpretar bé moments del joc, com per exemple fer madurar els partits.

Veníem de partits en què les coses no ens havien sortit del tot bé i sabíem que s’havia de guanyar com fos el Badalona per mirar de reduir rivals i quedar-nos tots dos, tot i que no descarto la resta. Vam sortir conscienciats que allò era una final i la vam guanyar. No vam fer un gran partit, però vam saber fer bé les coses.

No m’ho vull mirar, prefereixo anar a pams. En tot cas, no serà fàcil, perquè si t’enfrontes amb equips de la part baixa, ells també s’estaran jugant la vida.

Hem d’aconseguir 9 punts al més aviat possible, però pensant sempre en nosaltres i a curt termini. Res de mirar el que fan els altres.

La crisi econòmica va pesar molt i abans hi havia més nivell, tot i que les darreres dues temporades s’està recuperant. El gran canvi que he vist és la preparació física. Ara tots els jugadors són atletes i, si no estàs bé físicament, qualsevol rival et pot passar per sobre.

Sí, i jo en soc un exemple, que he jugat a Romania i a Grècia [també a Anglaterra]. De la darrera experiència a la primera divisió grega puc dir que, tret dels cinc o sis primers classificats, el Cornellà hi podria competir perfectament. El jugador d’aquí dona un plus als equips d’aquelles lligues i marxa perquè paguen més. Això sí, no hi ha res millor que el futbol espanyol, anglès o alemany.

Jo volia continuar aquí i ho tenia pràcticament fet amb el Reus, però em va venir a buscar l’Atromitos, que estava jugant la prèvia de la UEFA. Hi vaig anar i tot feia molt bona pinta. Les instal·lacions, el fet que comencés cobrant... A partir del segon mes, però, tot van ser problemes. Llavors vaig pensar que, amb 31 anys i tot el que he viscut, no valia la pena anar a entrenar-me estant malament, i vaig decidir tornar.

Sí, per això però també perquè aquests darrers anys de carrera vull disfrutar del futbol i vull aportar coses. No vull anar de mala llet a entrenar-me. Els agents em volien tornar a enviar fora, a Polònia o a Ucraïna, però els vaig dir que s’ha acabat. No tinc la necessitat d’anar quatre mesos a patir. Em van trucar molts clubs de segona B i, l’opció el Cornellà, per la seva situació en la classificació i perquè esta a prop de casa, era la que més em cridava. Vaig decidir venir aquí i ho he encertat. Estic molt content.