2a divisió FEF

JOAN ORIOL

DEFENSA DEL CORNELLÀ

“Estic tornant a disfrutar”

Joan Oriol ha recuperat sensacions a Cornellà després d’una mala experiència a Grècia

“La gent pot pensar que hi estic de passada, però no: vull fer una cosa bonica, el «play-off»”

Joan Oriol (Cambrils, 5-11-1986) ho tenia tot fet amb el Reus al gener. LaLiga, però, va frenar el seu fitxatge per problemes amb la tramitació. En aquest context, i enmig de múltiples ofertes, va aparèixer un ambiciós Cornellà, que el va fitxar a principis de març. Des de llavors, el lateral, que té experiència a primera i a Europa amb el Vila-real, ha estat un fix en els plans de Jordi Roger. Ell ho té clar: després d’una mala experiència a Grècia, vol recuperar sensacions.

Que me’n pot dir, d’aquestes primeres setmanes a Cornellà?
Que tothom m’ha posat les coses molt fàcils. Només puc tenir bones paraules per als companys, el cos tècnic i el grup. Estic aprenent alguna cosa de cadascun dels membres de la plantilla.
Quin grup s’hi ha trobat?
Un grup increïble, de 10. És molt familiar i, a més, el club procura ajudar el jugador en tot allò que pot. Estic sorprès i entusiasmat.
Vostè ve de l’elit. Aquest és un món molt diferent...
Sí, però estic disfrutant molt de tot el que m’he anat trobant. Jo ho penso, he estat un privilegiat pels anys que he jugat en categories altes i això és tornar a l’essència. Aquí veus quina és la realitat del futbol.
Aquest canvi deu tenir un punt d’encant, oi?
Estar aquí venint del futbol de primera i segona és un gran repte i una il·lusió. La gent pot pensar que hi estic de passada, a veure què m’hi trobo, però no. El Cornellà m’estimula, vull fer una cosa bonica que no s’ha aconseguit mai, jugar el play-off.
Què pot aportar, de diferencial, venint de l’elit?
Bàsicament experiència, perquè la situació d’estar lluitant pel play-off és molt bonica, però s’ha d’afrontar sense sentir pressió. Jo, i els més veterans, hem d’ajudar els més joves a interpretar bé moments del joc, com per exemple fer madurar els partits.
Parlant del ‘play-off’, el triomf de l’altre dia, que va ser clau, reactiva l’equip, no?
Veníem de partits en què les coses no ens havien sortit del tot bé i sabíem que s’havia de guanyar com fos el Badalona per mirar de reduir rivals i quedar-nos tots dos, tot i que no descarto la resta. Vam sortir conscienciats que allò era una final i la vam guanyar. No vam fer un gran partit, però vam saber fer bé les coses.
El seu calendari, respecte al dels rivals, és, d’entrada, més senzill...
No m’ho vull mirar, prefereixo anar a pams. En tot cas, no serà fàcil, perquè si t’enfrontes amb equips de la part baixa, ells també s’estaran jugant la vida.
Què cal per fer ‘play-off’?
Hem d’aconseguir 9 punts al més aviat possible, però pensant sempre en nosaltres i a curt termini. Res de mirar el que fan els altres.
Vostè ja va pujar a segona A fa nou anys amb el Vila-real B. Ha canviat molt la categoria, des de llavors?
La crisi econòmica va pesar molt i abans hi havia més nivell, tot i que les darreres dues temporades s’està recuperant. El gran canvi que he vist és la preparació física. Ara tots els jugadors són atletes i, si no estàs bé físicament, qualsevol rival et pot passar per sobre.
La globalització ha propiciat una fuga de talent, no troba? Ara molts jugadors fan les maletes.
Sí, i jo en soc un exemple, que he jugat a Romania i a Grècia [també a Anglaterra]. De la darrera experiència a la primera divisió grega puc dir que, tret dels cinc o sis primers classificats, el Cornellà hi podria competir perfectament. El jugador d’aquí dona un plus als equips d’aquelles lligues i marxa perquè paguen més. Això sí, no hi ha res millor que el futbol espanyol, anglès o alemany.
Parlant d’experiències, la seva darrera per Grècia no va anar del tot bé. Què va passar?
Jo volia continuar aquí i ho tenia pràcticament fet amb el Reus, però em va venir a buscar l’Atromitos, que estava jugant la prèvia de la UEFA. Hi vaig anar i tot feia molt bona pinta. Les instal·lacions, el fet que comencés cobrant... A partir del segon mes, però, tot van ser problemes. Llavors vaig pensar que, amb 31 anys i tot el que he viscut, no valia la pena anar a entrenar-me estant malament, i vaig decidir tornar.
Al final, entenc que amb un calaix ja fet de tots els anys a l’elit, deu buscar altres coses...
Sí, per això però també perquè aquests darrers anys de carrera vull disfrutar del futbol i vull aportar coses. No vull anar de mala llet a entrenar-me. Els agents em volien tornar a enviar fora, a Polònia o a Ucraïna, però els vaig dir que s’ha acabat. No tinc la necessitat d’anar quatre mesos a patir. Em van trucar molts clubs de segona B i, l’opció el Cornellà, per la seva situació en la classificació i perquè esta a prop de casa, era la que més em cridava. Vaig decidir venir aquí i ho he encertat. Estic molt content.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)