Tan bon punt vaig arribar del Japó i les Maldives em vaig instal·lar al Collell ja que sempre he dit que la meva intenció és compartir el màxim de moments amb els nens i nenes de la primera edició del campus. Hem compartit dies i nits amb les activitats corresponents i la convivència que es genera. Això era el que volia transmetre amb el campus Àlex Granell, i és que els participants s’hi han apuntat pel meu nom i perquè jo estigui amb ells i els ensenyi coses. Passar totes les hores amb ells és el primer objectiu per satisfer-los.

Vinc de família de docents i educadors i és una cosa que sempre m’ha agradat. El dia de demà quan el futbol s’acabi, encara queden anys afortunadament, és una de les possibilitats que em plantejo per desenvolupar en el meu futur. És una faceta de la vida que m’omple, que m’agrada i m’hi sento còmode. Els nens i nenes estan contents amb el meu tarannà i manera de fer i això és una de les coses que més m’agrada, educar els més petits.

Sí que es pot. En ser més popular o conegut que altres monitors m’escolten amb més atenció i no haig de repetir les coses dues o tres vegades. Ha anat tot molt bé i tot ha estat fàcil. Tenim un equip de monitors excel·lents que estan escollits per què saben fer molt bé la seva feina. I cal dir que tenim un grup de nens que tenen també un comportament molt bo i no se’ls ha de cridar l’atenció ni avisar.

És un campus que ja es va plantejar fa dos estius quan l’equip encara no estava a primera divisió i enguany vam creure que era el moment oportú per engegar-lo. Em feia especial il·lusió que es fes un campus amb el meu nom i amb la gent que hi ha al darrere és un projecte sòlid. En vista de l’èxit, aquesta primera edició segur que no serà l’única.

Sí, sobretot perquè afrontem un curs diferent en què hi haurà circumstàncies i situacions noves per a tots. A tots ens genera un punt d’incertesa, però això serà molt bo ja que tothom vindrà amb la màxima il·lusió per començar bé aquesta nova etapa. El que ens ha d’importar a tots és connectar de seguida amb el cos tècnic i conèixer quina és la seva manera d’entendre el joc. Teníem molt per mà el que feia Pablo Machín i ara vindran idees noves que seran positives per aportar l’aire fresc que necessita l’equip. Hem de començar bé, fer una bona pretemporada i preocupar-nos perquè l’equip continuï rendint i aportant les millors versions.

Entenc que es diu això perquè hi ha molta continuïtat de futbolistes en la dinàmica del curs anterior i molts d’aquests encadenem molts anys junts. Tenim una manera d’entendre’ns dins al terreny de joc i això el nou entrenador ho voldrà mantenir. I no vol dir que ho hagi de fer amb el mateix sistema de joc, però sí amb la idea que ha aportat èxits al club amb els seus matisos, ja que crec que seran necessaris. Al final potser estàvem massa adaptats a una cosa que en el darrer tram no ens va funcionar bé i és un bon moment per arrencar amb idees noves.

I tant que no! Segur que els valors que ha tingut el Girona els darrers anys es mantindran ja que tenim un tipus de futbolista molt intel·ligent i una plantilla sana. No deixarem d’esforçar-nos i el compromís que hem mostrat aquests anys l’haurem de confirmar ara que venen noves idees i maneres de jugar. La base continuarà sent la mateixa pel que fa a la il·lusió, l’esforç i el compromís. Ens preocuparem per tal que això no decaigui mai.

Ho sents tantes vegades que el segon any a primera és tan perillós que t’entra la por al cos i tot. Jo crec que el complicat era el primer curs, ja que ets un novell a la categoria i tots els escenaris són nous i no els domines. El segon pot ser més complicat, però al Girona no ha de passar. A la plantilla tenim prou cap per saber que per haver fet un bon primer curs no tenim un nom ni som res a la màxima categoria i que hem de lluitar com el que més. Al Girona ens hem de reivindicar cada any ja que no tenim prou currículum per poder-nos relaxar ni un segon.

Soc dels que estic relativament tranquil ja que crec que és complicat que hi hagi un traspàs. N’hi ha sempre pocs i tot és especulació. Que vingui un equip i pagui la clàusula d’un jugador passa en comptades ocasions. No em preocupa que pugui canviar molt la plantilla sinó que els nous futbolistes que arribin sigui gent sana i que vinguin a aportar coses positives al Girona.

No. En el moment que vaig escenificar la firma del contracte per tres temporades més ja vaig expressar la meva voluntat de continuar amb el Girona. A més afronto el repte personal d’heretar la capitania d’Eloi Amagat. He estat molts anys tenint protagonisme amb Pablo Machín i ara tinc també el repte de demostrar que no només soc un home de Machín, sinó que estic fet per jugar a l’elit amb qualsevol entrenador. Estic molt segur que la il·lusió que tinc per convèncer el nou tècnic també la tindran la resta dels meus companys, els que ja hi érem i els que no.