Primer no es va atrevir a concretar una xifra de gols promesa, però més endavant es va animar i va sorprendre a l’hora d’argumentar l’elecció de dorsal. Habituat a dur el 88 –no ho pot fer a la lliga espanyola–, ha triat el 22, però no pas perquè sigui una quarta part del seu número preferit. “Havia de decidir entre tres o quatre números. Hi havia el 12 i el 14, però com que aquest any el meu objectiu és molt alt, m’ha agradat més el 22. Per què no pot ser el nombre de gols? El 12 i el 14 em semblaven poc; millor el 22.” Una argumentació que exemplifica l’ambició de Seydou Doumbia, un golejador rodamon que aterra a Montilivi sense amagar la responsabilitat que l’espera.

“Soc conscient que esperen de mi que marqui gols. Sé que he de donar el millor de mi i oferir la meva experiència”, va explicar Doumbia després de fer el primer entrenament amb els seus nous companys. L’internacional amb Costa d’Ivori, objecte de desig de Quique Cárcel des de l’estiu passat, va assegurar que havia fet un esforç per arribar a Montilivi. “El més important és ser aquí. He jugat a molts llocs, a moltes lligues, però hi ha dos grans campionats al món, que són la Premier League i la lliga espanyola, i la meva motivació era venir aquí. Crec que hi puc aportar molt.” Conscient que el Girona el seguia des de feia temps, l’exjugador de l’Sporting de Portugal ha vist diversos partits de l’equip blanc-i-vermell: “És un molt bon campionat, amb grans equips, i em motiva molt. He vist partits de l’equip i, tot i la competència que hi ha, crec que podem arribar lluny. Penso que soc capaç d’aportar alguna cosa perquè aquest equip continuï endavant”, va afirmar.

Pendent de com es tanca el mercat, Doumbia explicava que es veia preparat per compartir davantera amb homes com Stuani i Portu. “He jugat en diversos països i he tingut l’oportunitat de jugar amb molts companys. Em puc entendre amb tothom.” Com a davanter, té clara la responsabilitat principal: “Soc un atacant i la meva meta és marcar gols. El meu objectiu principal és el de l’equip, el de tothom. I després, si jo puc marcar, perfecte.”