Quan va arribar a l’aeroport de Barcelona semblava un altre. S’havia passat set mesos a Gàmbia, treballant amb els seus tiets després que els seus pares decidissin que aquell temps descobrint les seves arrels l’ajudarien a centrar-se. Però Agi Dembelley (21/08/1993, Pineda de Mar) va tornar fet un home i, amb 16 anys, va començar a progressar en el món del futbol sembre a l’ombra de les grans acadèmies. Tot d’equips de barri i poble al Maresme fins a escalar a la primera catalana en el Lloret, fer eclosió en el Palamós, mostrar-se en l’Hospitalet i arribar a segona B en el Conquense. I això no para. Dos gols contra el Sabadell per fer del seu modest equip el líder de la categoria i ell, al capdamunt de la taula de màxims golejadors.

Com és evident, també l’accés d’Agi a la segona B ha estat pel conducte intern. El telèfon no va sonar fins que el Conquense va dir que sí, però a prova. Era l’única oportunitat que tenia. I la va aprofitar. Es va quedar, la primera setmana va debutar i en la segona ja va marcar. “És una sensació brutal”, reconeix el davanter maresmenc: “Només tenir minuts en la categoria, per mi ja és com haver complert un somni. I aquesta setmana marcant dos gols, imagina’t.” El so de la pilota tocant la xarxa, l’aire a la cara de la celebració, la remor del públic, les abraçades dels companys... Agi Dembelley no es perd ni un detall de cada moment en la categoria de bronze gràcies al seu futbol forjat lluny de les grans acadèmies i de la roba preparada al vestidor. “Sempre he estat en equips petits de poble i de barri. I quan vaig anar a Gàmbia amb prou feines podia jugar perquè el futbol allà és molt físic tot i que tanta puntada també em va fer millor jugador gràcies també al meu canvi físic”, admet. El seu joc, de potència i velocitat, va resultar ideal la setmana passada per derrotar el conjunt arlequinat, ple de jugadors que han viscut del futbol professional. Coses de la segona B, a Conca és una altra història. “Som un dels pressupostos més modestos de la categoria, així que sabem perfectament quin és l’objectiu”, admet Agi, que també té clar quin és el seu: “Guanyar minuts i donar-me a conèixer en aquesta categoria.” De moment, el seu nom ja sona.