Persistent fins al final, el Terrassa va tirar de pólvora, que no en té poca, per tombar el mur d’un Vilafranca resistent que va trigar més d’una hora a donar el seu braç a tòrcer. Els egarencs van disposar de fins a cinc clares ocasions abans del gol, obra de Serramitja, que tot just feia quatre minuts que era sobre la gespa en la seva estrena a l’Olímpic. Abans, el conjunt vallesà havia fet mèrits sobrats per avançar-se en el marcador, especialment amb un parell d’un contra un de Puchades i Balboa que, incomprensiblement, cap dels dos va saber resoldre amb un xut entre pals quan el públic s’havia aixecat.

El Vilafranca va ajuntar línies, procurant no prendre mal i rebaixar el ritme de pilota dels egarencs amb possessions lentes en camp propi. Però sense creuar el mig del camp, difícilment s’obtindrà cap premi en un camp com el del Terrassa, que va anar de menys a més. Imprecís i lent a l’inici, cada ocasió desaprofitada va anar animant els aficionats i jugadors locals, que van intensificar el setge cap a un Vilafranca que va aguantar fins al segon temps. Però l’entrada de Serramitja ho va canviar tot. León va fer diverses aturades de mèrit, però no va calcular bé una sortida en què l’atacant egarenc el va superar amb el cap.