Una nova vida en el bronze
2a divisió B. Manucho arriba a Cornellà amb la fita de refer-se d’un mal moment personal i pujar a segona amb el conjunt verd: “Volia seguir disfrutant, tinc més futbol per oferir”
El Cornellà vol pujar a segona A i Manucho vol tornar a gaudir després d’uns mesos per oblidar. Aquesta senzilla conjunció va fer possible ahir una imatge que fins fa ben poc era inimaginable: la del davanter d’Angola exercitant-se sobre la humil gespa artificial del municipal. L’experimentat atacant es trobava sense equip després d’una temporada gairebé en blanc al Rayo –va jugar nou estones– i el club verd, amb el suport econòmic del Birmingham City al darrere, li ha ofert un escenari on sentir-se protagonista de nou. “Ser aquí és un repte, un desafiament a mi mateix”, explica el futbolista de 35 anys, que valora el fet que el Cornellà aspiri a fer el salt al futbol professional: “Quan vaig rebre la trucada del club m’ho vaig rumiar bé, perquè feia molts anys que jugava a primera i a segona, però llavors vaig veure que aquí hi ha un projecte bo i vaig acceptar l’oferta. Vinc d’una mala època en l’aspecte personal i aquest any em vull centrar.”
Manucho, que va arribar a la ciutat del Baix Llobregat ahir mateix i va començar a fer exercici físic per posar-se a to –va entrenar-se amb calçat de córrer–, ha signat fins a final de curs amb el Cornellà, però si l’equip verd aconsegueix fer el salt de categoria renovarà automàticament. I aquesta és la idea amb què ha arribat a Catalunya: “Puc oferir futbol durant dos anys més i vull fer-ho aquí, aprofitant que l’objectiu del club és pujar a segona A.” Això sí, sap que s’ha d’anar a pams. Primer, caldrà que s’adapti a una realitat molt diferent de la de l’elit. A Cornellà les instal·lacions són humils i el camp és molt petit, fet que precisament pot anar bé perquè exploti la seva força física. El seu primer dia en el nou club, en tot cas, ell l’ha viscut amb naturalitat. Es mostra molt content: “Tot el que m’he trobat a Cornellà m’ha agradat molt, els companys m’han rebut molt bé i que hi hagi un bon grup és el més important, que ens hem d’ajudar entre tots.”
Sense promeses
El camí que ha seguit Manucho ha estat força atípic. Fa una dècada, quan ja tenia 25 anys, va aterrar al Manchester United després de destacar en el futbol del seu país. Amb els red devils, que van cedir-lo al Panathinaikòs i el Hull City, només va arribar a disputar-hi un partit. Així, el 2009 va recalar al Valladolid amb un objectiu personal grandiloqüent: “Marcar entre 30 i 40 gols.” Aquesta afirmació l’ha perseguit sempre, ja que en les vuit temporades que ha jugat en el futbol espanyol –quatre al Valladolid i quatre al Rayo Vallecano– ha fet 33 dianes. Ara, amb tot, el davanter és prudent: “No prometo assolir una xifra concreta de gols, el que vull fer és gaudir i ajudar el club en el seu objectiu de pujar a segona”. Per començar a veure gols de Manucho, en tot cas, caldrà esperar com a mínim una setmana llarga, ja que el futbolista necessita primer agafar ritme i integrar-se en la dinàmica de l’equip. Ell, almenys, ho veu així: “He d’anar a poc a poc; si m’ajuda el físic, d’aquí a una o dues setmanes estaré a un nivell prou bo per començar a jugar.”