La primera de moltes més
3a divisió. Gairebé tota la plantilla del Sants va assaborir diumenge la primera victòria en la categoria. “El triomf ens dona aire”, explica Cristian Fabregat, un dels molts que s’estrenen
Sempre hi ha una primera vegada I aquest cop va ser d’una manera ben especial. Tot i començar perdent 3-0 al camp del líder, el Sants va aconseguir una remuntada històrica que li va servir per sumar la primera victòria del curs i, de passada, es va convertir en el primer triomf en la categoria per a la gran majoria del cos tècnic i la plantilla blanc-i-verda: menys quatre jugadors, la resta s’estrenen enguany a tercera.
“Era una victòria que necessitàvem i desitjàvem, ens dona aire fresc. Ens permet relaxar-nos i veure que anem pel bon camí”, explica Cristian Fabregat, un dels veterans de l’equip –és la seva onzena temporada al club, tot i un breu pas de mig curs al Júpiter–, que ha esperat a fer el debut a tercera amb l’equip de la seva vida. “No em pensava que costaria tant d’arribar aquest primer triomf perquè les sensacions que transmetíem deien una altra cosa. La pretemporada va anar molt bé i sabíem que al final era qüestió de temps i de seguir insistint”, exposa el defensa, que no creu, però, que la manca d’experiència del bloc hi hagi tingut cap incidència. “Sí que és cert que hem deixat escapar punts en els últims minuts, però de partits disputats n’hi ha en totes les categories. A tercera el nivell és superior, però ja ens agrada. Hem tingut errors de concentració, però ja està bé que passi a l’inici per intentar que no es torni a repetir”, afirma.
‘In crescendo’
Després d’un inici complicat, en què el bon joc no es traduïa en punts, el Sants ha vist com en la darrera setmana de tres partits la seva sort podria haver canviat. “Moralment ens sentim molt forts. Anem cap amunt: tant de bo que la nostra dinàmica hagi canviat i a partir d’aquí ens comencem a mostrar més sòlids”, va dir el tècnic santsenc en acabar el matx contra la Pobla, una teoria que comparteix el seu futbolista: “Contra l’Ascó [en la jornada intersemanal] no mereixíem perdre i vam aconseguir empatar al final. Crec que allà vam fer un canvi de xip; l’equip es troba molt bé i animat”, explica Fabregat.
Ara, un cop superada la barrera del primer triomf, l’equip espera continuar creixent i consolidar-se en una categoria que ha costat molt d’assolir: “Sabem que si fem el que hem de fer donarem guerra i tindrem moltes possibilitats de salvar-nos.”
LES FRASES
INEXPERTS
21 anys del darrer triomf a tercera
A banda de l’estrena de la majoria de jugadors, el Sants també va poder celebrar un triomf en categoria estatal més de 21 anys després. Precisament també en una lliga formada per 21 equips, els barcelonins van guanyar el Rubí (2-0) a l’antic camp de la Magòria, en la penúltima jornada del curs 1996/97. Més precisament, el darrer triomf santsenc a tercera va ser l’11 de maig del 1997, quan l’equip ja havia baixat matemàticament després d’encadenar deu jornades sense guanyar. De fet, tan malament va anar aquella temporada, l’última abans d’iniciar una etapa de 21 cursos per categories regionals, que durant tot l’any l’equip no va guanyar ni un sol partit fora de casa. Per tant, per trobar l’últim triomf a domicili a tercera divisió calia remuntar-se a la darrera jornada del curs anterior, en un 1-2 al camp del Júpiter.