Empat entre aspirants
Matx igualat. El Lleida i el Cornellà signen les taules en un partit molt disputat en què els visitants reaccionen molt ràpid al gol matiner local
lleida 1 cornellà 1
LLEIDA ESPORTIU:Pau Torres; Dalmau, Tano, Soriano, Joan Oriol; Alpha, Cano (Peeters, 76’), Marc Martínez (Calavera, 82’), Mousa (Artiles, 62’); Juanto i Pedro Martín.CORNELLÀ:Ramon Juan; Pere, Goldar, Borja López, Manu Torres; Fall, Agus Medina; Gaspar (Jaume, 85’), Leo Ramírez (Pep Caballé, 68’), Héctor Camps (Ricard Pujol, 58’); i Juan Fernández.GOLS:1-0 (11’) Pedro Martín (11’). 1-1 (14’) Fall.ÀRBITRE:Rodríguez Carpallo.T.G.:Als locals Soriano, Cano i Peeters; i als visitants Héctor Camps, Gaspar, Pere i Agus Medina.La igualtat que el Lleida Esportiu i el Cornellà presentaven numèricament també es va plasmar sobre el terreny de joc del Camp d’Esports, en un matx intens i disputat que va acabar amb repartiment de punts entre dos equips que aspiren al mateix: pujar. D’entrada, el perill vestia de verd, ja que en els deu primers minuts el Cornellà va gaudir de tres ocasions clares per obrir el marcador, amb dos xuts de Gaspar des de la dreta i un altre d’Héctor a la rematada d’un córner, oportunament neutralitzats per Pau Torres. Un triple avís que va fer que el gol del Lleida, aconseguit en la seva primera arribada (11’), agafés tothom de sorpresa. Pedro Martín, en una jugada d’artiller, va recollir la pilota al mig del camp i, després d’una galopada i de combinar amb Juanto, va marcar amb un ajustat xut. Peix al cove per a un Lleida que havia saltat al camp amb un plantejament ofensiu i atrevit.
L’alegria, no obstant, va durar poc per als blaus. Quatre minuts després, Fall va establir l’empat, que ja seria definitiu, aprofitant el refús d’un servei de cantonada i fent gala d’una de les millors armes que van exhibir els del Baix Llobregat, la pilota aturada. El partit, molt obert i intens des del començament, va anar desembocant amb el pas dels minuts en un joc més assossegat i lent, desenvolupat en major mesura al camp del Cornellà. Uns símptomes que es van confirmar després del descans, en què el domini alternatiu i les poques ocasions van ser una constant recolzada sobre un conservadorisme que va permetre al Lleida tenir la pilota. Una possessió que no es va traduir en ocasions clares de gol per aconseguir el triomf, encara que cap al final van estar a punt de sorprendre sengles rematades de cap de Pedro Martín i Alpha.