Per estar-ne orgullosos
El Sant Andreu perd per la mínima contra l’Atlético en un partit en què ofereix una gran imatge
Gelson va obrir la llauna en el primer temps, i en el segon els locals van acabar tancant els visitants a la seva àrea
sant andreu 0 atlético 1
ATLÉTICO DE MADRID:Adán; Arias, Savic, Montero, Juanfran; Vitolo, Thomas, Rodrigo, Lemar (Correa, 60’); Gelson i Kalinic. SANT ANDREU:Segovia; Jaume Villar, Miranda, Noguera, David López; Gallego, Ton Alcover, Guerrero (Carroza, 84’), Felipe Sá (Josu, 58’); Óscar Muñoz (Elhadji, 66’) i Kuku. GOLS:0-1 (33’) Gelson.ÀRBITRE:Gil Manzano (col·legi d’Extremadura).T.G.:als locals Felipe Sá i Óscar Muñoz.PÚBLIC:5.995 espectadors.Una derrota no serà mai de la vida una victòria. Però, en determinades circumstàncies, s’hi pot apropar. L’ensopegada d’ahir del Sant Andreu contra l’Atlético n’és una senyora mostra. El conjunt quadribarrat va caure, però ho va fer amb l’orgull que el caracteritza, batallant fins al darrer alè per rascar un empat i tancant els colchoneros a la seva àrea en els darrers deu minuts. Poca broma. Això, en un partit entre un dels grans d’Europa i un equip de tercera, amb jugadors que ahir van matinar per anar a treballar i van anar a dormir tard perquè tenien partit, té un mèrit enorme. Llàstima del gol de Gelson en el minut 33, que fa que els de Simeone ho tinguin de cara per rematar l’eliminatòria al Wanda Metropolitano.
En els primers compassos va quedar palès que l’Atlético de Madrid és un dels equips poderosos del continent i el Sant Andreu juga en la quarta categoria del futbol estatal. El conjunt visitant, amb un bloc configurat amb els jugadors que disposen de menys minuts, va dominar de forma clara davant d’uns quadribarrats que hi posaven tota la intensitat del món però eren incapaços d’inquietar el porter Adán. Així, hi va haver una constant que es va repetir: l’Atlético arribava amb facilitat i el Sant Andreu es defensava com podia. De fet, ho va fer bé, ja que les accions ofensives dels colchoneros solien acabar amb rematades o xuts forçats sense perill.
Qui més ho va intentar per part del quadre madrileny va ser un Gelson molt incisiu a la punta de llança. El davanter portuguès ja va avisar amb una bona acció individual en el minut 8, però José Segovia va blocar la pilota en dos temps. Tot i l’aclaparador control de l’Atlético, el Sant Andreu tenia fam i ho va demostrar amb la seva actitud. A dalt, la parella d’atacants, Óscar Muñoz i Kuku, no van parar de bregar per mirar de generar alguna ocasió de perill. L’única, però, va arribar en una acció a pilota aturada. Els quadribarrats tenen un mestre executant faltes que és diu Ton Alcover, i el prioratí en va tenir una de franca en el minut 24. Malauradament, el seu xut va marxar alt per poc.
Més precís va ser l’Atlético pocs minuts després. En una de les múltiples aproximacions a l’àrea andreuenca, Gelson va obrir la llauna. L’atacant havia avisat i no va perdonar. Va rebre una bona passada de Vitolo i va superar Segovia amb un xut ras i encreuat. El domini colchonero ja havia transcendit al marcador. Es va arribar al descans amb el 0-1.
Al final, com un cicló
Tot i que pel resultat i la despesa física del primer temps podia semblar que l’Atlético ho tindria fàcil per rematar l’eliminatòria, res més lluny de la realitat. Després de la represa, el Sant Andreu va saber mantenir a ratlla el conjunt visitant, que va tenir molts més problemes per aproximar-se a l’àrea de José Segovia. De fet, el sentinella quadribarrat gairebé no va tenir feina. Només alguna pèrdua de pilota permetia als de Simeone, poc fluids, generar sensació de perill. Així, amb el pas dels minuts, aquest control del Sant Andreu sobre el joc de l’Atlético es va convertir en domini. Mikel Azparren va fer entrar al camp un gegant com Elhadji buscant que posés serveis de cantonada a l’àrea i rematés pilotes altes. I els seus pupils van entendre el missatge: era l’hora d’atacar. Els últims deu minuts de partit van ser pur espectacle. Difícil disfrutar més. El peix petit volia cruspir-se el gros i gairebé ho aconsegueix. Elhadji ja va estar a punt de marcar amb un xut a la mitja volta que Adán va rebutjar (82’). En el córner, Noguera va rematar la pilota al travesser. El Narcís Sala era un frenopàtic i la pluja ho feia tot més èpic. Inspirats per aquesta bogeria, també ho van intentar Carroza, Ton Alcover –en una falta, com sempre– i Jaume Villar. Per desgràcia va faltar el punt d’inspiració perquè la festa hagués estat grossa del tot.
El Narcís Sala torna a vibrar
Que el Sant Andreu-Atlético era un partit especial es podia flairar al barri en els dies previs a la cita. Tothom en parlava. Ahir, però, va ser el dia gran i la resposta de l’afició va ser massiva. El club no va omplir totes les localitats que té el camp (6.563) però va quedar molt a prop de fer-ho: va despatxar 5.995 entrades. El fet que es repetís el rival de fa cinc anys, el partit es jugués molt tard (21.30 h) i plogués no va ser impediment perquè el Narcís Sala mostrés una imatge poc pròpia de la tercera divisió. D’altra banda, un dels grans atractius que hi havia a la tribuna era la presència del tècnic de l’Atlético, Diego Pablo Simeone, que va començar a complir la sanció de tres partits i estava assegut a la zona de premsa del camp.