Gerard Gumbau (Campllong, 18-12-1994) visitarà Montilivi per tercera vegada des de la seva marxa del Girona. Primer ho va fer amb el Barça B a segona A el curs 2014/15, amb Eusebio com a tècnic i victòria per 0-1, i el curs passat amb el Leganés (3-0 per als gironins), club amb el qual el mig disputa el segon any seguit a l’elit. Gumbau afirma que està “molt motivat” per enfrontar-se al club on es va formar i destaca el bon moment de forma que passa el Girona d’Eusebio, tècnic per al qual només té bones paraules.
Com va la vida per Madrid?
Molt bé, fa un any i mig que hi soc i tot perfecte. Ja m’ho conec i s’hi poden fer moltes coses.
Entrem en matèria. El Leganés fa tres partits que no guanya i està en posicions de descens, tot i que a només un punt de la salvació. No és una bona situació però tampoc cal fer sonar cap alarma, no?
No és cap drama, sabem que una mala ratxa a primera sempre la tens. Estem treballant bé, fent les coses bé i, tot i que no hem acabat d’aconseguir tots els resultats que voldríem, tenim una bona dinàmica d’equip, som un bloc unit i esperem que els bons resultats arribin aviat.
Segurament el principal mal el tenen a domicili, amb un punt en sis partits jugats a fora.
Sí, sabem que a fora no estem fent les coses bé, necessitem una mica més de tots per aconseguir aquesta victòria a domicili que crec que ens mereixem.
En una situació així jugar la copa ajuda o molesta?
Ajuda, ja que tenim una plantilla molt extensa i això fa que tinguis una altra competició per posar-te a to, rendir al màxim i estar preparat per quan se’t necessiti.
Ara visiten Montilivi, un camp que no sol ser fàcil. L’any passat ja ho van poder comprovar amb una derrota per 3-0.
Montilivi sempre és un camp complicat i l’afició empeny molt. I el Girona és un gran equip que té un sistema molt apamat.
Amb el Barça B sí que hi va guanyar a segona A el curs 2014/15 (0-1), curiosament quan tenia Eusebio com a entrenador al filial blaugrana.
És veritat, d’aquell partit recordo que potser vam fer dos xuts a porteria i un va anar a dins, mentre que el Girona va tenir moltes oportunitats i tot i així vam quedar 0-1. Va ser gairebé un miracle. Aleshores tenia Eusebio d’entrenador i ara el tindré de tècnic rival.
Veu Eusebio com l’entrenador ideal per al Girona?
De moment ho està sent; 16 punts en aquest moment de la temporada crec que són molt bons números. Crec que s’estan fent bé les coses amb Eusebio, s’estan adaptant al que els demana l’entrenador i cada dia veig el Girona més consistent i un equip més difícil de guanyar.
Vostè, que el va tenir de tècnic, com definiria Eusebio?
És un tècnic tranquil que sempre intenta treure el millor rendiment de cada jugador i sempre intenta explicar-te les coses tal com són. Hi entén molt de futbol; gràcies al fet d’haver jugat molts anys a primera té aquesta experiència que a un entrenador li va molt bé.
Creu que ha canviat molt el Girona d’ara respecte al de Pablo Machín?
S’ha vist que han jugat amb diferents sistemes i això també els fa més forts, ja que depenent del rival i del que necessita l’equip s’adapten al que calgui. De moment els està donant bons resultats.
I el Leganés de Mauricio Pellegrino és gaire diferent del d’Asier Garitano?
Són dos entrenadors molt semblants pel que fa a la manera de treballar, creuen molt en la seva idea de joc i la defensen a mort. Sempre intenten aportar el millor per a l’equip i sobretot insisteixen que treballem com un bloc, ja que així és com s’aconsegueixen els resultats.
Com és Pellegrino?
És un entrenador seriós, que té les coses molt clares, molt metòdic amb el que ell prepara i sempre ho dona tot per fer funcionar el grup.
L’objectiu del Leganés torna a ser la permanència, una salvació que s’entreveu cara per la gran competitivitat que hi ha aquest curs en la lliga.
El primer objectiu en el Leganés sempre és la permanència. Sabem que com més anys estiguem a primera més podrem créixer com a entitat; crec que estem en el bon camí, tot i que de moment els resultats no ens han acompanyat gaire.
Des del punt de vista personal ha anat entrant i sortint de l’equip, però ha tingut força protagonisme (471 minuts en set partits de lliga i un gol). Content?
Sí, l’inici de curs el valoro positivament, tinc la confiança del tècnic, m’estic trobant bé i sempre és bo tenir participació.
Tornant al partit de Girona, sempre deu ser especial tornar a casa, no?
Sí, sempre tinc aquest partit marcat en el calendari, per a mi sempre és especial tornar a Girona, perquè la família et ve a veure i perquè he crescut allà. Després, ja una mica més des de fora i en altres equips, he vist créixer el club i me n’alegro molt per tots els gironins i pel Girona.
L’any passat em deia que mai s’hauria imaginat enfrontar-se al Girona a primera divisió. Ara ja és més habitual...
Sí, serà la tercera vegada que vinc aquí a jugar i s’està fent habitual. Tant de bo que tant jo com el Girona puguem estar molts anys a primera divisió.
M’imagino que té moltes ganes de jugar aquest partit. Podria coincidir al mig del camp amb Pere Pons i Àlex Granell, també gironins.
Sí, seria un plaer poder jugar aquest partit, estic motivadíssim, i si a més pots coincidir dins del camp amb gent de Girona doncs encara motiva més.
N’han parlat, del duel de dissabte a Montilivi?
Sí, vaig felicitar en Pere pel gol que va marcar contra el València i vam dir que ja ens veuríem les cares dissabte.
Jugar al Girona en un futur continua sent un somni?
És clar que a la teva terra sempre li tens molta estima. I si a més l’equip és a primera divisió, és clar que mai diries que no a tornar.
Quins reptes té Gerard Gumbau de cara al futur?
De moment aquest any me l’he pres com una temporada en la qual vull fer un pas endavant a primera divisió. Crec que estic preparat per ser titular a l’equip i intentar disputar el màxim de partits possible per guanyar experiència a primera i poder-hi estar molt de temps.