3a divisió
Europa
Beneïda aparició
Tot i tenir fitxa del filial, que es va pagar de la seva butxaca, Soto suma ja cinc jornades seguides marcant
L’argument és de pel·lícula americana per la velocitat dels fets i la seva transcendència, però la història és d’allò més real. A l’Europa totes li ponen, i en la seva decidida aposta pel planter i la gent jove ha trobat una joia de la manera més inesperada: Àlex Soto ha passat en menys de dos mesos de jugar pagant-se la fitxa amb el filial a segona catalana a ser un dels màxims golejadors de tercera. “Sopa bé i encara no surt de festa perquè no el deixem sortir: és el nen. En el moment que cobri deixarà de marcar gols, així que millor que segueixi pencant, que estudiï i tot anirà bé”, bromejava diumenge el tècnic escapulat, David Vilajoana.
Soto sembla tocat per una vareta màgica: no entrava en els plans inicials del tècnic a principi de temporada, però ha vist porteria en les darreres cinc jornades i s’ha convertit en una peça clau d’un Europa que mira, sense complexos, cap amunt. “Sempre m’ha agradat marcar; al futbol formatiu havia tingut temporades amb força gols i d’altres que no tant..., però una ratxa així, i més en aquest nivell, no l’havia viscut mai”, confessa el jove extrem escapulat, a qui l’èxit li ha arribat de cop: “És una sensació molt bona i nova. No hi estic acostumat que em passin coses així, però estic molt content de com m’està anant tot. Una mica sorprès, però molt agraït.”
Format durant quatre anys a la base de l’Europa, l’any passat Soto va tornar a Gràcia per jugar al filial després d’un any al juvenil del Badalona. Allà va coincidir amb Vilajoana, però a l’estiu no va ser un dels quatre jugadors que el tècnic es va endur cap al primer equip. “Vam parlar de la possibilitat de pujar algun dia. Com que em coneixia, em tindria present per a algun entrenament o per completar convocatòries. De fet, és el que va passar quan van començar a haver-hi tants jugadors lesionats”, explica el jove extrem.
El punt d’inflexió
“No estava nerviós perquè ja havia anat convocat altres vegades i perquè pensava que no jugaria. Però quan em van dir de sortir a escalfar-me...”, explica el jove futbolista de 20 anys, que en la jornada 5, contra el Santboià, va debutar a tercera i va respondre a la confiança del seu entrenador revolucionant el partit. Soto ni tan sols s’havia entrenat encara amb el primer equip, però sobre el terreny de joc li van passar tots els nervis de cop i en va tenir prou amb els seus primers 45 minuts en la categoria per desencallar el matx amb una gran assistència a Varona. I a partir d’aquí, el creixement ja ha estat imparable. “Que tot em sortís tan bé em va donar confiança per anar cap amunt”, explica Soto. I no li falta raó. Des d’aleshores, la seva carrera ha canviat completament: ha passat a ser un més del primer equip escapulat i ha estat titular en les nou jornades següents, en què el seu protagonisme ha anat creixent a mesura que el seu equip ha anat escalant posicions, en bona part gràcies als seus gols.