Difícilment Valery Fernández podria haver somiat una setmana igual. Diumenge va debutar a primera en els últims minuts contra l’Atlético i ahir es va estrenar de titular a Montilivi, completant una eliminatòria de copa gairebé perfecta. De fet, el seu partit va deixar tan bones sensacions que el seu nom tornarà a sonar amb molta força per ser titular en lliga dilluns a San Mamés en lloc de l’invent de Granell. La prova que tenia l’escalenc era clara, i és que Eusebio el va situar d’inici a la banda esquerra, poc habitual per a ell i canviant el perfil lògic amb Andzoauana –a partir de la mitja hora Eusebio els va girar, però Valery va tornar a l’esquerra els últims minuts després dels canvis–. La va superar, i amb molt bona nota.

En tot el partit Valery només va haver de lamentar una pèrdua en l’inici de la segona part en una zona perillosa. En la resta, va destacar pel fet d’aportar seny, verticalitat, desequilibri i talent. Des del primer minut va ser atrevit. Tot i rebre l’esfèrica per primer cop al minut tres, no va dubtar a encarar el defensa i en va treure un córner. De fet, Vigaray va patir per contenir-lo i per frenar-lo li va haver de fer una falta que Douglas va estar a punt de convertir en gol. Més enllà de la capacitat de desequilibri nata que té, i que no té ni una mínima intenció d’amagar, Valery va estar més que correcte associant-se amb els companys i va ser capaç, en una mateixa jugada, de triangular amb Choco, Portu i Douglas. Els companys confien en ell, i això es nota. L’única cosa que hauria pogut convertir el partit en excel·lent en l’aspecte ofensiu hauria estat que Doumbia rematés amb encert una bona centrada seva al final de la primera part. Però és que la seva aportació no va ser només ofensiva. En defensa va treballar, i de quina manera. De fet va ser l’encarregat d’evitar el primer gol de l’Alavés, en un xut de Bastón que va treure quan ja es veia a venir el gol –si no entrava, anava a fora per un pèl–. Si la va poder treure va ser perquè va estar sempre a lloc, ocupant l’espai indicat i tapant els forats que s’obrien a la defensa. I quan calia va ser contundent, refusant més d’una pilota dins l’àrea que donava sensació de perill.

Sens dubte, amb tot el que va aportar, Valery es va guanyar el lloc per entrar en les travesses de l’onze a San Mamés. I és que un altre interrogant, com pot aguantar el ritme amb 19 anys, va quedar resolt. Veure’l pujar com un coet per la banda els últims minuts per donar una opció més als companys i veure’l retrocedir amb la mateixa celeritat per tapar forats no deixa lloc a dubtes. Si Eusebio hi aposta, la decisió estarà més que justificada.