“Tenia moltes ganes de tornar. L’altre dia semblava un nen, semblava com si tornés a debutar. Ni m’imaginava que en tingués tantes ganes, però és que m’encanta; no concebo un diumenge sense futbol.” I aquest últim any n’havia passat molts, de diumenges sense poder jugar. En total, 301 dies apartat dels terrenys de joc després de trencar-se el lligament encreuat en un partit contra el Manresa, el març passat, a primera catalana. Diumenge, a Ascó, tot va tornar a la normalitat en la vida de Roberto Morales.

“El primer que em va passar pel cap va ser deixar-ho, se’m feia tot molt costa amunt. Però la meva família em va dir que no ho podia deixar així, que eren molts anys i que no podia acabar tot per culpa d’una lesió”, explica el migcampista, conscient que, a punt de fer 37 anys, el més lògic hauria estat agafar el camí de la retirada: “La directiva i el presi em van acabar de convèncer; com aquell qui diu, em van obligar a continuar”, diu Morales, que unes setmanes després de la greu lesió va rebre una oferta de renovació. I des d’aleshores, més de nou mesos de recuperació en què l’amor pel futbol i pel projecte colomenc han estat ingredients essencials per no llançar la tovallola: “Jo sempre he estat força anys als equips en què he jugat, però en aquesta Grama m’hi sento com a casa. Em van trucar fa uns anys perquè m’unís al projecte i em sento molt orgullós de tot el que hem aconseguit. Aquest club encara no ha tocat sostre i, quan ho deixi, a mi m’agradaria seguir-hi vinculat.”