Territorial

Fundació Grama

Roberto Morales

Una història d’amor

L’estima pel futbol ha estat el gran motor del migcampista per superar una greu lesió als 37 anys i tornar als terrenys de joc

“Estem en una mala dinàmica i és fotut estar a baix, però a veure si ens en podem sortir i l’any que ve començar de zero”, diu Morales

“El primer que em va passar pel cap va ser deixar-ho”, confessa Morales, de 37 anys

“Tenia moltes ganes de tornar. L’altre dia semblava un nen, semblava com si tornés a debutar. Ni m’imaginava que en tingués tantes ganes, però és que m’encanta; no concebo un diumenge sense futbol.” I aquest últim any n’havia passat molts, de diumenges sense poder jugar. En total, 301 dies apartat dels terrenys de joc després de trencar-se el lligament encreuat en un partit contra el Manresa, el març passat, a primera catalana. Diumenge, a Ascó, tot va tornar a la normalitat en la vida de Roberto Morales.

“El primer que em va passar pel cap va ser deixar-ho, se’m feia tot molt costa amunt. Però la meva família em va dir que no ho podia deixar així, que eren molts anys i que no podia acabar tot per culpa d’una lesió”, explica el migcampista, conscient que, a punt de fer 37 anys, el més lògic hauria estat agafar el camí de la retirada: “La directiva i el presi em van acabar de convèncer; com aquell qui diu, em van obligar a continuar”, diu Morales, que unes setmanes després de la greu lesió va rebre una oferta de renovació. I des d’aleshores, més de nou mesos de recuperació en què l’amor pel futbol i pel projecte colomenc han estat ingredients essencials per no llançar la tovallola: “Jo sempre he estat força anys als equips en què he jugat, però en aquesta Grama m’hi sento com a casa. Em van trucar fa uns anys perquè m’unís al projecte i em sento molt orgullós de tot el que hem aconseguit. Aquest club encara no ha tocat sostre i, quan ho deixi, a mi m’agradaria seguir-hi vinculat.”

El futur

“Des de fora es pateix molt, però sempre he intentat ajudar a tots els nivells en tot el que em demanaven. Ara, a veure si puc jugar una mica més i ajudar així l’equip des del terreny de joc”, confessa el capità colomenc, que, tot i el mal moment que viu l’equip, ja pensa a intentar salvar la categoria aquest any per fer un salt qualitatiu el que ve. “Som un equip molt nou i hem entrat en una dinàmica dolenta. És fotut quan caus a la zona baixa, però jugador per jugador tenim plantilla per estar molt més amunt. A veure si ens en podem sortir i el curs que ve podem començar de zero”, explica el jugador extremeny, que, si pot, continuarà un any més: “Ara, després de fer esforços se m’infla el genoll i m’han entrat dubtes. Però si estic bé, és clar que seguiré.”

Des de baix de tot
“Jo ja havia deixat el futbol, però el ‘presi’ em va trucar i em vaig reenganxar. El primer any va ser complicat perquè jo mai havia jugat més avall de tercera, però tot ha passat bastant ràpid”, explica Roberto Morales, que ja retirat es va enrolar al projecte de la Fundació Grama, aleshores a tercera catalana.
301
dies
ha passat Roberto Morales fora dels terrenys de joc per culpa d’una lesió.
37
anys
té el futbolista colomenc, que va arribar a debutar a segona divisió amb l’Extremadura.
4
cursos
fa que és a l’equip el capità. Abans ja havia jugat tres anys a Santa Coloma amb el Gramenet.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)