La preciosa història que està escrivint el Girona en la copa va tenir el seu punt inicial a Vitòria. El 31 d’octubre, quatre jugadors del Peralada van participar en l’anada dels setzens i un d’ells, Valery, va tenir una estrena molt destacada amb el primer equip. Aquell debut el va catapultar, i Eusebio no va dubtar a quedar-se’l fix i tenir-lo com a alternativa a l’allau de baixes al carril esquerre. Amb aparicions en la lliga, i amb continuïtat ininterrompuda en la copa, la seva plataforma de llançament. Al Wanda Metropolitano, Valery Fernández Estrada hi va tornar a posar atreviment i es va estrenar com a golejador del primer equip amb un golàs. I va celebrar una classificació històrica que li accentuarà, segur, el protagonisme al primer equip, per més que acabi d’arribar un lateral esquerre.

Dos nois de 19 anys van tornar a ocupar els carrils del Girona. Ells mateixos, per iniciativa pròpia, van intercanviar-se els costats després d’un córner de l’Atlético en el primer minut, perquè Pedro Porro havia corregut a pressionar a l’esquerra i va demanar a Valery que li cobrís el seu lloc. Van trigar ben bé cinc minuts a tornar cadascú al seu lloc, perquè no hi havia treva. El Girona havia començat de molt mala manera, poruc i desactivat, permetent que els madrilenys busquessin pilotes llargues cap als puntes. Amb feina al darrere, ni Porro ni Valery passaven del mig del camp. L’escalenc, que tenia feina amb les arribades d’Arias, va fer una molt bona cursa per anticipar-se al lateral rival i fins i tot li va provocar la falta (26’). Poc després, se’n va sortir bé en l’origen d’una de les primeres jugades col·lectives. Als gironins, però, els faltava algun impuls. I el va provocar Valery. Amb els dos carrilers joves i descarats a l’àrea local. Porro va centrar i Godín la va treure de cap. A partir d’aquí, s’ho va fer tot Valery. La va controlar amb el pit i, sense deixar-la botar, va etzibar una volea plàstica amb la cama dreta que va entrar molt ajustada al pal llarg. Un golàs. Valery, amb el seu primer gol com a futbolista del Girona, reactivava de ple l’equip en l’eliminatòria (36’). L’empordanès va embogir en la celebració, buscant complicitat a la graderia.

Just abans del descans, Arias va superar Valery a la línia de fons, en la primera ocasió clara de l’Atlético després de l’empat. Tenia un duel intens, amb el colombià. Però no li feia por, com va demostrar atrevint-se a provar una progressió cara a cara des del mig del camp que no va guanyar per ben poc (53’). La segona part va ser un festival de tensió, intensitat i alternatives, digna d’una bona eliminatòria. Valery va viure moments de neguit –va estar a punt de trencar el fora de joc en un gol anul·lat a Arias– i de decepció –el 3-2 de Griezmann– i d’èxtasi, amb el tercer dels gironins. Hi ha copa, i Valery Fernández, per estona.