De menys a més

No va ser l’inici somiat per al Girona, que va entrar al camp amb el peu esquerre i probablement sense les revolucions adequades. De seguida ho va pagar, perquè es va trobar amb el Betis assetjant l’àrea de Bounou i amb la necessitat de multiplicar-se en defensa per reparar l’avaria. Els locals van començar a fer i desfer, amb Canales, Guardado i Lo Celso amagant la pilota a tres quartes parts de camp i obligant el Girona a perseguir ombres. L’1-0, però, no va arribar en cap acció elèctrica dels locals, sinó en una falta mig inventada per Cordero Vega a la frontal de l’àrea, des d’on Tello va retratar Bounou amb un colpeig espectacular per sobre de la tanca defensiva. El gol encara va esperonar una mica més el Betis, que va ser una piconadora forçant córners, entrant per la banda i filtrant pilotes. Per sort no va arribar el 2-0, que molt probablement hauria estat definitiu.

Quan va passar la tempesta i el Girona va poder agafar una mica d’aire, la millor notícia era l’1-0. I, com al Wanda i en tants altres partits, els d’Eusebio van necessitar ben poca cosa per fer molt mal al rival. De fet, en l’1-1 el Betis es va gairebé autolesionar regalant una pilota a Doumbia, que va connectar amb Portu i aquest amb Aleix, que va convertir en gol la primera pilota que va tocar. I tot va anar rodat a partir d’aquí, perquè amb el Betis nerviós, el Girona va treure petroli d’un altre regal, aquest cop de Pau López, que va permetre a Portu recollir una pilota solta i assistir Doumbia, que ahir es va trobar amb la titularitat per la sanció de Stuani i el contratemps de Choco Lozano. L’ivorià va participar en els dos gols i per fi va començar a sumar.

Passes enrere

El Girona es va tornar a ennuegar després del descans. A Bartra li van anul·lar el 2-2 per fora de joc, però Loren no va perdonar pocs minuts després. El Betis va treure petroli en una acció que va començar amb un córner a favor del Girona, que es va replegar a pas de formiga en una acció en què Canales va semblar Karl Lewis. Als gironins, això d’enganxar-los amb els pixats al ventre els va passar dues o tres vegades més durant el partit.

El duel es va obrir, però als d’Eusebio els va faltar pausa en les transicions, i això que Aleix, Borja i Pere Pons van tenir força accions amb camp per endavant per escollir bé la penúltima passada. I mentre Setién va posar-ho tot a la gespa (León i Láinez), Eusebio va mirar de solidificar-se (va canviar els carrilers per centrals i Doumbia per Douglas). El Girona va passar del 3-5-2 al 5-4-1, amb Portu sol a dalt i cinc centrals (Ramalho i Muniesa a les bandes i Alcalá, Bernardo i Juanpe a l’eix) per intentar fer un mur impenetrable. La realitat, però, va ser una altra. El Betis va acumular molts homes en zona de creació i allà els seus mitjapuntes van fer mal i van trencar el dispositiu defensiu amb passades interiors. El gol es veia a venir, però també el temps es va acabar tirant al damunt dels locals, que van estar a prop de donar per bo el 2-2 que feia estona que Eusebio havia signat. L’empat no hauria tret de pobre el Girona, però hauria estat un bon resultat tenint en compte com va acabar el conte.