Un dels capitans de l’equip, Pere Pons, és un futbolista cabdal per a Eusebio Sacristán. Tot i això, no era així al principi de curs; al de Sant Martí Vell li va tocar remar per guanyar-se la confiança de l’entrenador, que en el seu aterratge va entregar-li un paper secundari. Tant és així que en les vuit primeres jornades de lliga el migcampista del planter, al club des d’alevins, no havia disputat ni la meitat dels minuts –337 de 720– i havia passat sencers tres partits a la banqueta sense jugar. “És veritat que en aquell moment em veia darrere d’altres. No és cap problema. L’única cosa per a la qual em va servir és per continuar treballant i intentar aprofitar els minuts que tenia”, va reconèixer després, revertida la situació, en una entrevista a aquest diari. “Al començament sempre és una mica la prova, veure quins jugadors s’adapten més a la manera que vol l’entrenador. He tingut la sort que he sabut aprofitar els moments que he tingut”, va aclarir el jugador, que sense dir una paraula més alta que una altra, va acabar convencent el tècnic.

El punt d’inflexió que va fer canviar el seu rol va ser a Anoeta, en la jornada 9, dia en què va ser titular i va disputar els 90 minuts en l’empat (0-0) contra la Real Sociedad. Aquell dia, el conjunt blanc-i-vermell va encetar una ratxa de sis partits sense perdre –tres empats i tres triomfs–, tots amb Pere Pons a la gespa tots els minuts. Des d’aleshores, doncs, és intocable i només per obligació ha estat fora. D’aquesta manera, són 21 titularitats, 23 partits disputats, en 27 jornades, en les quals només s’ha perdut un partit per lesió i en les quals ha aportat un gol, important, a Mestalla contra el València en la primera volta que va donar tres punts (0-1) a l’equip. El migcampista no és discutible ara per a Eusebio, que li va fer un lloc en el doble pivot en el 3-4-2-1, una posició en què jugava de memòria ja que amb Pablo Machín va ser sempre clau, i també ha comptat amb ell en el 4-1-4-1 sobre el qual s’organitza l’equip des de fa quatre jornades. En el nou sistema, la demarcació que ocupava era la d’interior, de costat amb Granell, i al davant de Douglas Luiz, una posició en què pot lluir les seves principals virtuts –el treball, la presència i l’arribada a l’àrea rival–, però en l’últim partit, contra el València a Montilivi, amb la baixa del brasiler, Eusebio va pensar en ell perquè ocupés un lloc tan específic com el pivot defensiu. “Hem hagut de reajustar el que estàvem fent. Douglas ens permet tenir més equilibri perquè està còmode mantenint-se fix. A en Pere li agrada més ajudar i anar als costats. I el que té de bo en Pere és que sempre compleix, jugui on jugui”, va explicar el preparador del Girona. I és que, tot i la desfeta, Pere Pons va tornar a exhibir fiabilitat, protagonitzant una notable actuació en una posició que no té tant per mà. “Amb el perill dels seus contraatacs, ens anava bé un jugador del seu perfil per les ajudes al darrere que aporta”, va aclarir el de La Seca sobre un futbolista que se l’ha guanyat.