1a divisió femenina
Atlético-Barça
La maduresa d’Aleixandri
La professionalització de la secció va provocar una fuga de talent jove, entre altres el de la prometedora central Laia Aleixandri
Amb només 18 anys és titular indiscutible ja amb l’Atlético i podria sentenciar demà (Gol, 13 h) el seu segon títol de lliga contra el seu exequip
Estava destinada a triomfar de blaugrana, però demà (Gol, 13 h) Laia Aleixandri (Santa Coloma de Gramenet, 25/08/2000) podria sentenciar la seva segona lliga amb la samarreta de l’Atlético de Madrid en el duel que l’enfrontarà al seu exequip al Wanda Metropolitano i en què es preveu que s’estableixi un nou rècord d’assistència en el futbol femení. Les madrilenyes, amb sis punts de marge en el lideratge, en farien prou amb un empat per deixar el títol pràcticament vist per a sentència i confirmar l’hegemonia en la lliga, un domini que precisament intentava recuperar el Barça quan va fer el pas cap al professionalisme.
Aquella decisió, però, va tancar les portes del primer equip blaugrana a moltes joves promeses –entre altres, per exemple, la seva companya de generació i de posició Berta Pujadas, ara a l’Espanyol–, al mateix temps que a Aleixandri se li van obrir les de l’Atlético, que va decidir apostar pel talent precoç de la central colomenca, que enguany s’ha consolidat en l’eix de la defensa del conjunt de Sánchez Vera, una posició molt debilitada, precisament, per la marxa els dos darrers estius de Mapi León i Andrea Pereira al Barça.
“Des que jugo a futbol sempre he intentat treballar molt i donar el màxim de mi, i si aquesta oportunitat m’havia d’arribar a l’Atlético, doncs n’estic molt orgullosa i l’estic aprofitant”, diu la futbolista catalana, amb un to i un discurs que demostren la mateixa maduresa i seguretat que deixa entreveure al terreny de joc. “Des que la conec sempre ha tingut la mateixa actitud. És una líder, és competitiva i té moltes ganes d’aprendre. Dependrà d’ella fins on arribi, però té unes condicions al·lucinants”, destaca la seleccionadora catalana, Natàlia Arroyo, que l’ha dirigit tant en les seleccions inferiors com en l’absoluta, amb qui la central va debutar el gener passat contra Xile. “És una futbolista amb una gran tècnica i molt elegant, però també agressiva en el duel; és una jugadora que vol guanyar sempre i se li nota en totes les accions. A vegades la seva posició li limita el marge d’intervenció, però sempre troba la manera de ser protagonista”, hi afegeix Arroyo.
La decisió
Però a Aleixandri el gran canvi li va arribar l’estiu del 2017, quan amb disset anys encara per fer, l’Atlético, aleshores també vigent campió de lliga, li va obrir les portes de la primera divisió. I tot i el risc, es va llançar al buit. “El meu salt al futbol professional va ser dur, però totes aquestes vivències m’han ajudat a ser més madura i a adquirir experiència. Sempre vull millorar”, explica Aleixandri, que en el primer curs de colchonera no va tenir gaires oportunitats (vuit partits en total, només tres de titular). “La temporada passada va ser dura perquè no va tenir minuts i va ser complicat. És dur fer una aposta així perquè mai tens la seguretat que hagi de sortir bé. Però ella va seguir treballant i ara n’està recollint els fruits”, conclou la seleccionadora catalana, que ha vist com la seva deixebla, també internacional espanyola sub-20, ha jugat ja 28 partits, tots de titular, entre la lliga, la copa i la Champions League.