La Champions és la il·lusió
El Barça reprèn la Champions League després de cinc mesos en l’anada de quarts contra el campió noruec, que tot just comença ara la seva temporada (#Vamos, 19 h)
Amb el PSG, el Wolfsburg i l’Olympique de Lió per l’altra banda del quadre, el camí per arribar a la final continental sembla més factible que mai
El futbol sempre dona segones oportunitats, i al Barça se li ha obert el cel davant la possibilitat de tornar-se a apropar a l’èxit. Fa poc més d’un mes, l’equip entrenat per Lluís Cortés va quedar eliminat de la copa i va veure com la lliga s’aguantava per un fil en una setmana fatídica amb derrotes contra l’Sporting de Huelva i l’Atlético. Però després de la brillant victòria de diumenge passat al Wanda Metropolitano, el futur té un color diferent. El Barça continua sense dependre de si mateix en el campionat de la regularitat i necessita una ensopegada de l’Atlético, però afronta l’anada dels quarts de final de la Champions League amb il·lusions renovades i amb l’esperança que dona veure que l’equip evitaria els grans galls del futbol europeu fins a una hipotètica final.
I és que amb el Wolfsburg, el PSG i l’Olympique de Lió per l’altra banda del quadre, i després d’haver quedat emparellat amb el Lió en els quarts de final del curs passat, el LSK Kvinner noruec és un premi per al conjunt blaugrana, que es veu amb possibilitats reals de repetir les semifinals d’ara fa dos anys, en què esperaria el guanyador del duel entre el Bayern i l’Slavia de Praga. El tècnic Lluís Cortés, però, afronta l’eliminatòria amb peus de plom, per la qualitat del rival i per la llarga llista de baixes: a les ja conegudes de Patri Guijarro, Van der Gragt, Bárbara i Gemam Gili, s’hi va afegir diumenge la d’una de les jugadores més en forma de la plantilla, la rapidíssima atacant nigeriana Oshoala, arribada a l’equip a finals del mes de gener. “Ens han posat el cartell de favorites, però la majoria de gent no coneix el nostre rival. És un conjunt dur, molt fort físicament i el millor equip de la seva lliga, en un país amb una forta tradició futbolística. Tenen vuit jugadores internacionals amb la selecció noruega, que s’acaba d’imposar en la copa Algarve, així que no podem caure en l’error de confiar-nos pel fet que els equips més potents estiguin a l’altra banda del quadre”, va voler deixar clar el preparador de Balaguer, que, tot i la situació del seu equip en les competicions domèstiques, no va voler variar ni un sol punt el discurs repetit a can Barça els últims anys: “La Champions no és una obligació, és una il·lusió. Som conscients dels objectius del club a principi de temporada i no ha canviat res; la Champions és un premi i un extra per donar-nos a conèixer a escala internacional, tot i que l’afrontem amb la idea de jugar amb la màxima ambició i aconseguir la victòria”, va dir el tècnic, que arriba al duel amb la moral pels núvols després de l’última victòria contra l’Atlético: “Si haguéssim perdut, hauria estat molt més difícil afrontar el partit de Champions. Però vam acabar amb molt bones sensacions, perquè vam guanyar convencent i en vam sortir molt reforçades.”
El rival
I és que si bé el Barça afronta aquesta eliminatòria ja en el tram final de la temporada, el conjunt de Lilleström tot just ara la inicia. De fet, el d’aquesta tarda al Miniestadi serà el primer partit del curs per al conjunt de Hege Riise, que ha tingut un mes i mig de pretemporada per preparar aquest duel clau. “Elles han tingut sis setmanes per treballar en el partit i nosaltres, dos dies. Però també és cert que nosaltres hi arribem amb més rodatge i més ritme de competició”, va explicar Cortés. Dos dies que han servit sobretot per rebaixar pulsacions després de l’històric partit viscut al Wanda: “Estem acostumades a jugar cada tres dies i hem de ser professionals. El de diumenge va ser un partit molt bonic, però ara cal girar full i pensar en el de demà [per avui], que serà molt dur. Hem anat aprenent a defensar rivals físics i amb un joc directe, però al final la clau serà imposar el nostre joc”, hi va afegir un dels pesos pesants de la plantilla, la sentinella Sandra Paños, que espera que el rècord aconseguit diumenge serveixi d’exemple per omplir el Mini i, qui sap, poder jugar al Camp Nou algun dia: “És important que en cada partit puguem omplir el Miniestadi. Que la gent s’animi, perquè ja han vist que és possible gaudir de bon futbol i bon ambient. Aleshores, quan ho aconseguim, potser ens podrem plantejar obrir el Camp Nou.”