Tres partits consecutius amb la porteria a zero no semblen molts, però per al Peralada és el premi a la constància i un èxit que no fa tant semblava una utopia. Per això l’empat a zero d’ahir al camp del Cornellà té un valor incalculable per al conjunt xampanyer, encara que en la classificació hagi deixat l’equip a només dos punts de la zona de descens. I és que les sensacions cada dia són bones i conviden a l’optimisme. El que també és clar, però, és que ara toca fer un pas endavant ofensivament per aconseguir sumar de tres en tres.

Que el Cornellà lluita per l’ascens i el Peralada per no baixar no ho hauria dit ningú durant la primera part, i és que els xampanyers van demostrar que són un equip molt més madur que fa unes setmanes. I és que, a diferència del que es podia esperar, les baixes de jugadors clau com Iago López, Ferraresi, Giorgi i Paik no es van notar. Maxi Villa va tornar a la titularitat amb nota, Rober va ser impecable a l’eix de la defensa, Jofre –costa recordar que és juvenil– es va mostrar més gran que mai al mig del camp sobretot defensivament, i Miguélez va fer força feina a la mitja punta. Ara, qui més va destacar va ser Pachón. El juvenil va guanyar totes les batalles a la defensa, en tingués un, dos o tres al davant. El gol, això sí, li va faltar.

Si a tots aquests passos endavant individuals s’hi suma que els de Chicho van ser impecables en la pressió, robant infinitat de pilotes a la defensa del Cornellà, i que es van mantenir inexpugnables al darrere, guanyant totes les segones jugades, el resultat és que el Peralada va ser superior. El que li va faltar va ser trobar més brillantor amb la pilota per generar ocasions de gol, i és que amb les dues accions que Pachón es va fabricar ell sol i les dues faltes que Boselli va enviar a les mans de Ramon no n’hi va haver prou.

Semblava complicat que el Peralada mantingués el nivell després del descans –o que els locals no fessin un pas endavant–, però els primers minuts després de la represa van tenir el mateix guió. A l’hora de joc, però, un mal refús de Suárez, que va regalar una ocasió a Pere; una falta d’entesa entre Rober Sierra i Santi Bueno, i un córner del Cornellà que es va passejar per l’àrea xampanyera van fer aflorar els nervis a l’equip de Chicho. Des de llavors el domini va ser dels locals, que van prémer l’accelerador buscant el gol fins al final. Carlos Esteve va tenir la millor ocasió amb una rematada de cap després d’una excel·lent jugada de Pere que Suárez va blocar amb dificultats. En les últimes accions va arribar la polèmica per un possible penal de Baró sobre Agus Medina i un gol anul·lat en el temps afegit per una falta de Manucho, però res va evitar que el Peralada sumés un punt de valor.