La base, en la defensa

Les baixes de Iago López, Rober Sierra, Teo i Montes van obligar Chicho a fer invents per no canviar el sistema i mantenir la línia de tres centrals –sobretot perquè Jordan, que estava a la banqueta, té un paper residual en aquest tram decisiu del curs. L’escollit va ser Maxi Villa, que va compartir l’eix defensiu amb Ferraresi i Santi Bueno, deixant els carrils per a Mario i Andozuana. Els canvis donaven un perfil més ofensiu al Peralada, però això no va fer que es perdés la solidesa dels últims partits. Més aviat al contrari, i és que, tot i tenir un lleuger vent en contra en la primera part, el Peralada no va donar gaires possibilitats al València Mestalla. Tot i això, en dues accions aïllades va estar a punt d’arribar el gol dels locals. Primer en un xut amb poc angle de Fran Navarro després d’una errada de Vito que es va estavellar al pal i després en un córner molt tancat del ripollès Àlex Corredera que Jofre va treure sobre la línia.

Tot i aquests dos ensurts, el perill més clar el va generar el Peralada. Abans d’aquestes accions Soni havia tingut la més clara amb un xut dins l’àrea que es va estavellar a la creueta, però les millors arribades van ser en la segona part, i és que després del descans els xampanyers van fer clarament un pas endavant sense perdre la solidesa al darrere. De fet, després de la represa els locals només van arribar en jugades aïllades sense gaire perill. La sensació de perill dels xampanyers va ser absoluta en l’última mitja hora després que Miki Muñoz fos expulsat per una falta sobre Andzouana (61’). En la mateixa falta la centrada de Boselli es va enverinar i va acabar al pal. Des de llavors les accions ofensives es van anar encadenant fins que, per fi, en el minut 82 va arribar el gol en una acció entre els carrilers. Des de la dreta Mario va iniciar la jugada i va assistir amb una passada de la mort Andzouana, que va marcar a plaer el gol que pot valer la salvació.