Hi havia un partit marcat amb vermell en el calendari groguet que era a Balaídos. I el 0-2 al descans arreglava la vida al Vila-real, però també als equips que ja notaven l’escalfor de les brases del descens, entre els quals el Girona. Si els de Calleja haguessin guanyat aquell partit –van tenir oportunitats de sobre per fer el 0-3 i posar el llacet a un duel que en la primera part van dominar de cap a peus–, el Celta hauria quedat divuitè amb 25 punts i el dissetè (el Valladolid) en sumava 30. Un abisme, tenint en compte com costa puntuar als equips de la zona baixa. El Celta, però, va acabar capgirant el marcador i ressuscitant, literalment: els gallecs es van situar a un punt del dissetè (precisament el Vila-real) i a dos del setzè (el Valladolid).

La patacada va ser forta, però només va ser la primera d’una setmana que encara s’acarnissaria més amb l’estat anímic dels de Javi Calleja. Després de fer el més difícil contra el Barça (del 0-2 al 4-2, que va desfermar l’eufòria a l’estadi de la Ceràmica), va arribar un final digne del guionista del Girona-Lugo ja que els groguets van rebre el 3-4 i el 4-4 en l’últim sospir i van perdre dos punts que tenien al sac i només pendent de posar-hi el llacet. La desgràcia va continuar diumenge al Benito Villamarín, en el partit que tancava la jornada. Cazorla va tenir en el minut 90 el penal per marcar el 2-2, que hauria enviat en posicions de descens al Valladolid. El migcampista, però, no va enganyar Pau López i el punt que va deixar de sumar el Vila-real l’ha tornat als llocs de descens dels quals n’havia aconseguit sortir feia quatre setmanes.