Aquella temporada (85/86), es produïa una reestructuració de la 2a B i baixaven gairebé la meitat dels equips de la classificació. A Figueres el que no volien era tornar a tercera. La prioritat no era pujar sinó sobretot no baixar.

Era una plantilla compensada, amb qualitat i experiència. Un bloc interessant per poder mirar cap amunt. Ordenats, ràpids, sabien sortir a la contra i tenir la pilota quan calia. En defensa potser és a on calia estar més a sobre dels futbolistes. En conjunt es va fer una temporada molt bona, amb una magnífica plantilla. El premi de tot plegat va ser l’ascens.

Volíem aconseguir-ho en aquell partit per poder-ho celebrar amb la nostra gent. Recordo una explosió molt gran d’alegria quan els resultats dels altres partits ens van permetre confirmar l’ascens.

Va ser confirmar que podia ser entrenador professional. Venia a Figueres a fer un pas endavant i el vaig fer. El Figueres va pensar en mi perquè coneixia el grup del nord de 2a B, i el vincle va funcionar.

Em vaig casar amb una empordanesa, i passo els estius a Sant Pere Pescador. No al detall, però sí que estic al dia del que passa a Figueres.