La màxima igualtat segueix governant el derbi

L’Europa va fer la guitza al seu gran rival en un derbi que va aca­bar de la mateixa manera que els de les dar­re­res qua­tre tem­po­ra­des: amb empat. El Sant Andreu va domi­nar i va tenir més oca­si­ons, però sense encert i exces­si­va­ment revo­lu­ci­o­nat en els metres finals va dei­xar la porta oberta al fet que els gra­ci­encs li fes­sin mal en el con­tra­a­tac. El par­tit, això sí, hau­ria pogut fer un gir en el minut 11, però l’àrbi­tre va anul·lar un gol a Noguera per fora de joc.

Tret d’aquesta polèmica acció, el pri­mer temps va ser força enso­pit, amb els locals tenint la pilota però sense gaire idea de què fer-ne. L’Europa, molt ino­fen­siu, tam­poc va inqui­e­tar la por­te­ria de Sego­via en els pri­mers 45 minuts, en què la pilota atu­rada va ser l’única arma que va tro­bar el con­junt local per inten­tar fer mal. Així, en el minut 11, en una jugada embo­li­cada després d’un ser­vei de can­to­nada, Noguera va enviar la pilota al fons de la xarxa. Segons l’àrbi­tre, però, en posició anti­re­gla­mentària.

A part d’això, molta inten­si­tat i ben poca cosa en un derbi que, en la represa, es va ani­mar. De fet, en 10 minuts es van veure més rema­ta­des a por­te­ria que en tota la pri­mera mei­tat, la més clara un xut de Kuku al pal (53’). El davan­ter andre­uenc va con­nec­tar una pre­ci­osa rema­tada de mitja tisora, però el tra­ves­ser va sal­var Pri­ego, que ja estava batut. L’ocasió va ani­mar el Sant Andreu, que neces­si­tat de sumar els tres punts es va llançar a totes a la por­te­ria rival. Amb més cor que cap, la majo­ria d’atacs i de pilo­tes pen­ja­des a l’àrea van aca­bar sense la neces­si­tat d’inter­venció del sen­ti­ne­lla local. Tam­poc va ser necessària l’actu­ació de Sego­via en l’ocasió més clara visi­tant, que va estar a punt de tro­bar el premi després d’una mala pas­sada de Fer­ran. Lla­mas, però, va resul­tar deci­siu per blo­que­jar el xut d’Èric, que havia com­bi­nat abans amb Soto en un acció amb supe­ri­o­ri­tat numèrica (70’). Així, el mar­ca­dor no es va moure i l’ale­gria es va tras­lla­dar al barri d’Horta.