La situació era complexa. L’equip estava en una dinàmica negativa de resultats, i en aquell debut teníem una manca d’efectius per lesió i sanció important. El cert és que en el primer partit no vam poder competir gaire contra un rival molt fet com el Reus B. A partir d’aquesta derrota, i aprofitant que vam tenir l’aturada de quinze dies de lliga, ens vam posar a treballar molt, i crec que en el següent duel ja es va veure un Figueres diferent, convençut que podia revertir la situació. Un cop acabat el curs, estic satisfet de com han anat les coses. Els bons resultats han arribat i s’ha fet amb una proposta de joc de combinació a la qual mai hem renunciat.

Cal recordar que la permanència també s’aconsegueix gràcies al treball de Joan Esteva. Amb ell també es van sumar molts punts de cara a l’objectiu. El futbol, però, fa que uns plantejaments que a l’inici funcionaven de cop s’encallin i es va decidir fer un relleu a la banqueta. La suma de la feina de totes les parts explica la salvació i l’èxit final, i sobretot l’esforç d’uns futbolistes que sempre hi van creure i van tirar endavant una situació que no era fàcil.

A l’equip hi va haver alguna lesió important i de llarga durada a l’inici. La de Joan Pons ha sigut la més destacada pel que ens podia aportar. També s’hi va afegir la del porter Àlex Campos, i a partir d’aquí diverses lesions musculars ens han anat castigant durant tot el curs. És complicat buscar una explicació. Crec que els mals resultats i l’ansietat per fer-ho bé també van generar estrès a l’equip, un terreny apte perquè apareguin més lesions del compte i fins i tot més expulsions i sancions. En el nostre tram a la banqueta vam tenir la lesió d’Hostench, però crec que amb molt treball també es va aconseguir que els jugadors tinguessin més regularitat en l’apartat físic.

Crec que en el tram final hem millorat força des del punt de vista golejador. Hem generat moltes ocasions, potser no hem materialitzat prou però no ens podem queixar dels registres assolits, sobretot cap al final. Pel que fa a puntuació, la millora de l’encert també s’ha notat. Sempre es vol millorar l’efectivitat, però cal veure d’on veníem. S’ha anat millorant la confiança al terreny de joc i també s’ha crescut en l’apartat golejador.

Són quatre jugadors que des del punt de vista esportiu i de lideratge han fet una gran feina a Figueres. No és un tema esportiu, sinó que no hi ha hagut una entesa entre les parts als despatxos. És complicat valorar-ho perquè segur que no deu haver sigut una situació fàcil per a ningú.

Estem en aquest apartat. Estem fent renovacions i contactant amb jugadors que són interessants per a nosaltres, i el que volem és una plantilla de 21 efectius. El cos tècnic ja havíem fet un treball previ de planificació de la temporada que ve per si continuàvem. Gràcies a aquesta feina i a la informació recollida, més l’aportació que farà Javi Salamero, ens trobem que tenim moltes possibilitats a sobre la taula i podem valorar quines ens convenen més.

L’objectiu és el mateix que el de la temporada passada, però a vegades en el futbol les coses no surten com esperes. El plantejament és fer un equip competitiu, que es pugui consolidar a tercera en una zona còmoda. La il·lusió seria que en el tram final aquesta plantilla tingui la possibilitat d’enganxar-se en la lluita per entrar a la fase d’ascens. Com dic, però, des de la il·lusió i l’ambició, mai des de la pressió. Tenim clar que una lliga no és un esprint, sinó una cursa de fons. A nosaltres mateixos ens va costar arrencar en els primers partits, però al final el resultat ha sigut positiu. Cal paciència, saber de quins mitjans disposem, i crec que amb una plantilla amb molta fam, il·lusió i capacitat de treball es poden fer grans coses a tercera divisió.