Al podi de la història

Tan important ha estat Pere Pons pel Girona que el de Sant Martí Vell deixa el club sent el segon jugador que més partits ha vestit la samarreta blanc-i-vermella en la LFP tot i tenir només 26 anys. Montilivi el va descobrir la temporada 2012/12, quan només en tenia 19 i formava part d’una gran generació en el juvenil, tot i que estava jugant amb el filial a 2a catalana. El seu desplegament físic no va passar inadvertit per a Rubi, que el va fer debutar en un partit de copa al camp de l’Sporting i li va acabar donant l’oportunitat de debutar a 2a A –en un històric Girona-Las Palmas (5-0)– i acabar el curs amb 9 partits d’experiència a l’esquena a plata. El curs següent encara no es va guanyar el lloc i en el mercat d’hivern va haver d’anar cedit a l’Olot per tenir minuts a segona B. Aquella decisió de fer un pas enrere va ser per agafar embranzida per fer-ne dos endavant. I així va ser. Amb Pablo Machín ja a la banqueta, Pere Pons va tornar la temporada 2014/15 per convertir-se des del primer moment en un dels emblemes del Girona. Des d’aleshores ho ha jugat pràcticament tot. A segona A i a primera. També des de l’arribada d’Eusebio, amb qui semblava que el joc de Pere Pons no acabava d’encaixar en el seu perfil. Al final, el tècnic també es va haver de rendir a l’evidència.

Han estat, en total, 203 partits a la LFP amb el Girona, repartits entre primera divisió (65) i segona A (132, dels quals sis de fase d’ascens). També n’ha jugat set de copa. Aquests 210 partits de lliga el situen com el segon jugador de la història del Girona amb més duels a la LFP, només darrere de Migue, que en va jugar 215, tots a 2a A.

Inevitable

La seva pèrdua és de les més doloroses que ha viscut el Girona, però també era pràcticament inevitable, després que el descens fes baixar la seva clàusula fins als 2 milions d’euros, una quantitat molt assumible –un regal– per un jugador com Pere Pons que ha demostrat la seva vàlua a primera i a qui encara li queden molts anys de carrera. No és la primera vegada que el seu nom ha estat lligat a un traspàs cap a un equip de primera, i és que al final del curs 2015/16, després de quedar-se a les portes de l’ascens a 1a per segona vegada consecutiva, la seva sortida semblava cantada, però al final es va quedar a Montilivi per viure l’ascens en primera persona.

Els 2 milions que deixa el seu fitxatge per l’Alavés semblen escassos, però tot i així és el segon traspàs més alt que ha rebut el Girona, darrere del de Portu, i doblant els traspassos d’Alcaraz i Pablo Machín, que van deixar el club l’estiu passat a canvi d’una xifra pròxima al milió d’euros. A més, Pere Pons entra en el reduït grup de futbolistes formats en el Girona dels quals el club ha pogut treure un benefici econòmic. L’últim cas va ser el de Gerard Gumbau, que va marxar al Barça a canvi d’uns 30.000 euros més variables. El Girona s’ha reservat una opció de recompra d’aquí a tres anys. El preu és de 4 milions d’euros, tot i que variaria en funció dels escenaris –les categories de cada equip– i variables.