Dir que Aday Benítez és un dels jugadors del Girona que més sent la samarreta i més cor hi posa damunt del terreny de joc no és cap bajanada. El de Sentmenat va ser un dels futbolistes que van revolucionar la segona meitat del Girona contra l’Sporting en l’estrena de la temporada a casa i, amb la lesió de Mojica, es va guanyar amb escreix un lloc en l’onze inicial de l’enfrontament al Carlos Belmonte contra l’Albacete. Al carriler esquerre se’l va veure participatiu, ordenant als companys, escridassant-los, animant-los i ajudant-los en tot el que feia falta. Si bé Granell és qui porta el braçal, Aday és el segon de bord en el Girona, tot cor i segurament més ara que el físic encara no l’acaba d’acompanyar per molt que ell sigui el jugador amb més voluntat dels vint-i-dos que estan a dins del camp.

En el minut 12, Aday va provar una excursió però Benito, el lateral dret i marcador del blanc-i-vermell, el va tapar bé. Només un minut després, el carriler va provar un barret davant del futbolista del conjunt manxec, però la seva centrada no va ser bona, en una acció que va acabar amb un xoc entre Aday i Álvaro Jiménez en què l’afició va reclamar targeta groga.

Al vallesà hi havia coses que no li agradaven, i així ho va transmetre a Alcalá, amb qui va tenir una conversa de diversos minuts amb gestos constants i encreuament de mirades aclarides en una jugada posterior amb el de Mazarrón. Aday Benítez va treballar en defensa recuperant pilotes i rebutjant sense miraments davant la pressió dels contraris i, en atac, va intentar arribar fins a la ratlla de fons per crear perill. Va provar sort des de fora de l’àrea però el seu llançament se’n va anar desviat (44’).

A mesura que passaven els minuts, el cansament es va anar apoderant d’Aday, que en molts moments semblava que no girava rodó al mateix temps que es tocava la cuixa, feia estiraments en ple partit o semblava administrar esforços davant del patiment físic. I és que, fins i tot en algun moment de la primera part Calavera va fer exercicis d’escalfament amb vista a un prematur canvi.

En la segona part, Aday es va apagar com tot el Girona i no va tenir tant protagonisme ni profunditat, però va aguantar com va poder la totalitat dels 90 minuts.