A fora, encara més difícil
Després d’encadenar dues victòries a Montilivi, el Girona té el repte majúscul d’enllaçar-ne dues més a domicili, contra el Cadis (dissabte) i l’Almeria (dimarts)
Habitualment negats a fora en la LFP, els gironins van aconseguir dos plens de sis punts el mateix curs 2014/15
El Girona ve de guanyar dos enfrontaments de lliga consecutius a Montilivi, un fet remarcable i gens fàcil d’aconseguir –només ho havia assolit en dues ocasions des que va començar a competir en la LFP, el curs 2008/09–. Els dos triomfs han permès als jugadors dirigits per Juan Carlos Unzué escalar posicions i treballar des d’una tranquil·litat gairebé absoluta, ja amb set punts al sarró dels dotze primers en joc. Ara els blanc-i-vermells tenen en l’horitzó un repte encara més gran: encadenar dos partits fora de casa i guanyar-los (els gironins visiten, dissabte, el Ramón de Carranza per enfrontar-se amb el Cadis i, dimarts, l’estadi dels Jocs Mediterranis per jugar contra l’Almeria). Si ho aconsegueix, el Girona faria un pas endavant en la taula, i és que la ratxa victoriosa ja s’allargaria fins als quatre enfrontaments.
Des que va posar els dos peus en el futbol professional, al Girona sempre li ha costat vèncer lluny de Montilivi. En les primeres sis campanyes, en onze precedents amb dos partits consecutius a fora, els gironins només van guanyar un dels dos enfrontaments en tres ocasions, i van firmar dos zeros en el mateix curs 2011/12. Aquella campanya, l’equip de Montilivi no va aconseguir la victòria lluny de casa fins a la jornada 35, a la Nova Creu Alta de Sabadell (2-3), tres punts vitals que poc més tard, gràcies a una bona ratxa i al descens del Vila-real, van permetre salvar la categoria amb prou marge.
Amb Machín, tot canvia
L’arribada del tècnic de Gómara, al final de la campanya 2013/14, va fer millorar amb escreix els números del Girona a domicili. Amb Pablo Machín a la banqueta, els gironins van poder obtenir els dos plens de sis punts en el mateix curs 2014/15. Els blanc-i-vermells van vèncer l’Albacete (0-1) i el Sabadell (0-2) en les jornades 8 i 9, i en el canvi de volta, el Lugo (1-2) –que va acabar sent el seu botxí impedint l’ascens en l’última jornada a Montilivi– i el Racing a El Sardinero (0-1). En la temporada de l’ascens a primera, el Girona va aconseguir quatre punts per primera i última vegada ja en el tram decisiu del campionat, contra el Numància (0-2) i el Tenerife (3-3), bons resultats just abans de tastar la crua realitat de la primera divisió, una categoria encara més ferotge a l’hora d’esgarrapar punts a domicili. De fet, en un total de quatre sèries de dos enfrontaments consecutius a fora, el Girona mai va aconseguir vèncer cap dels dos partits i en tres va quedar a zero.
En qüestió de tres dies, l’equip de Juan Carlos Unzué encadenarà dos duels com a visitant amb l’aspiració de catapultar-se en la classificació. De moment, l’únic partit jugat a domicili en les primeres quatre jornades es va saldar amb derrota a Albacete (1-0).
SÈRIES NEFASTES
En tretze de dinou ocasions, quan ha tingut dos duels seguits a fora, no n’ha guanyat capLA MÀ DE MACHÍN
Amb el de Gómara, els gironins van millorar a domicili i van assolir els dos únics plensPublicat a
Notícies
Dijous,2 maig 2024