El factor diferencial

Res no altera a Stu­ani. Ni mar­xar dues set­ma­nes amb la selecció, ni els cants de sirena pro­vi­nents de Bar­ce­lona, ni tam­poc un par­tit tan­cat, con­tra un os, en què amb prou fei­nes li arriba la pilota. No es des­pista el charrúa de l’objec­tiu, el gol, i ahir va tor­nar a fer aixe­car Mon­ti­livi amb dos més amb els quals va lide­rar una nova victòria del Girona. I és que l’uru­guaià no s’atura: suma 12 dia­nes en 13 par­tits dis­pu­tats i és ja amb clare­dat el màxim gole­ja­dor de la cate­go­ria amb 3 d’avan­tatge sobre els seus per­se­gui­dors Ortuño, de l’Ovi­edo, i Luis Suárez, del Sara­gossa, que en sumen 9.

I això que el par­tit con­tra el Fuen­la­brada era pro­pici perquè un punta des­con­nectés. Davant d’un rival molt tan­cat, el Girona no acon­se­guia gene­rar situ­a­ci­ons a l’àrea del rival i va cos­tar-li molt tro­bar l’ariet. En el joc en llarg, el 7 blanc-i-ver­mell va haver d’enfron­tar-se a dos cen­trals d’enver­ga­dura, Juanma Mar­rero i David Pri­eto, potents en el joc aeri, i en zona de fina­lit­zació, només va poder aparèixer en dues oca­si­ons abans dels gols, peri­llo­ses, evi­dent­ment. Sem­pre amb Mojica com a soci, en la pri­mera va des­viar amb el cap un xut des de 40 metres del colombià, que va aca­bar mar­xant del pal; en la segona va rema­tar una fantàstica cen­trada del late­ral esquerre al segon pal, que tam­poc va tro­bar por­te­ria. “És un juga­dor que marca la diferència”, va con­fes­sar en zona mixta el mateix David Pri­eto al final d’un par­tit en què el va haver de patir. “Ja va fer una gran tem­po­rada pas­sada a pri­mera divisió i ara a segona con­ti­nua. Porta 12 gols... En la cate­go­ria pot ser deter­mi­nant, evi­dent­ment”, hi va afe­gir el cen­tral del Fuen­la­brada.

Stu­ani, doncs, com sol ser habi­tual, va ser el fac­tor dife­ren­cial. Ell és el 55% dels gols de l’equip a la lliga i els d’ahir, a més de ser útils per al con­junt blanc-i-ver­mell, van ser de molt bella fac­tura. Sobre­tot el pri­mer, en què va exhi­bir sang freda i qua­li­tat dins l’àrea. Tot va començar en una gran recu­pe­ració de Maf­feo, que va asso­ciar-se amb Borja García i aquest es va treure del bar­ret una pas­sada picada per sobre de la defensa amb Stu­ani com a des­ti­na­tari, que va inven­tar-se una sub­til reta­llada per con­tro­lar la pilota amb la qual va treure’s de sobre Glau­der i va que­dar sol, amb tot a favor, per defi­nir amb classe davant de Biel Ribas. En el segon només va haver d’estar a punt a dins de l’àrea, amb la canya pre­pa­rada, per pes­car una pas­sada de la mort de Jona­tan Sori­ano, en una jugada bri­llant­ment ini­ci­ada per Borja García. La d’ahir va ser la tarda de Stu­ani, una més per a la col·lecció, i segur que no serà l’última.