Girona
PERE PONS
EXJUGADOR DEL GIRONA, ARA A L’ALAVÉS
“Això és molt llarg i es pot pujar de moltes maneres”
“Tornar a l’hivern? Crec que no és el moment. Seria contradir-me una mica. He de tenir un punt de paciència i confiança que assoliré els objectius amb l’Alavés”
“Hi confio molt. Si es fa ‘play-off’, hi ha una plantilla àmplia i competent”
Estic aprenent moltes coses i, com que soc un tossut, seguiré pressionant per anar guanyant minuts a l’Alavés
Baixar no ha de ser trencar-ho tot. No tinc cap dubte que el Girona continuarà creixent i tornarà a primera
Pere Pons Riera (Sant Martí Vell, 20/2/1993) tancava fa mig any una trajectòria sencera com a blanc-i-vermell, al Girona des d’aleví, per acceptar la proposta de l’Alavés de continuar jugant a primera. Després de més de 200 partits amb el primer equip del Girona, el migcampista mira de guanyar protagonisme en el conjunt de Vitòria, d’on ara mateix no es pensa moure. L’endemà de marcar al Camp Nou, era a Montilivi per veure l’últim partit de l’any del Girona.
Tancava el 2019 marcant al Camp Nou. No va servir per puntuar, però serà un bon record.
Sí, crec que personalment és molt important també contribuir amb gols. Almenys he acabat l’any participant una mica més en minuts, i el gol al Camp Nou també em fa pujar la confiança i seguir treballant.
Quin balanç fa dels primers mesos a l’Alavés?
Un bon resum, n’estic content. Des del primer dia em van rebre molt bé i m’han tractat sempre molt bé. Hi ha molt bona pinya al vestidor, i estic treballant i aprenent moltíssim. És el que buscava. Estic participant cada vegada més i trobant-me al meu nivell.
Acostumat a acumular molts minuts, ha jugat en 16 partits, però més de suplent que de titular. Costa assumir aquest rol?
És veritat que potser tenia expectatives més altes quant a minuts, però és el que m’he trobat. És un rol que és nou per a mi, però que em servirà per millorar, segur. Sabia que anava a un lloc amb grans jugadors, sobretot amb jugadors consolidats al meu lloc, i que seria complicat. Però em sento còmode entrenant-me, estic aprenent i assimilant moltes coses i, com que soc un tossut, seguiré pressionant per anar guanyant minuts.
Té característiques més per jugar 90 minuts que uns quants?
Sí, la gent que em coneix sap que soc un jugador de treball que necessita confiança i minuts. Crec que podria rendir més si tingués més continuïtat. M’ha tocat en més partits sortir des de la banqueta, i quan ho faig intento aportar al màxim, depenent de com estigui el partit. Hi ha moments que toca defensar i altres, ajudar també en atac. Hi ha partits en què he participat poc però m’han sortit bons minuts. El que procuro és posar-hi el meu granet de sorra i intentar millorar el que s’està veient al camp.
La lesió de Tomás Pina, teòricament, li dona més possibilitats de tenir continuïtat?
A ningú li agrada jugar per la lesió d’un company, però és cert que m’ha obert una porta. Un jugador que era indiscutible té una lesió de llarga durada. Ara he d’intentar aprofitar aquesta porta que se m’ha obert. L’última setmana abans de l’aturada vaig jugar els tres partits [dos de lliga i un de copa] i ja veurem com continua anant.
Què li demana el tècnic? És gaire diferent del que feia aquí?
És un entrenador potser una mica més conservador, que vol les línies més juntes, no cometre gaires errors i prioritza ser sòlids. Demana això. Que els pivots no arrisquin gaire, que mantinguin més la posició. Estic intentant assimilar tot el que ell vol i aportar-ho.
Com qualificaria la temporada de l’equip?
Crec que no són els números que voldríem. Crec que tenim un gran equip, és un club que ha apostat fort per molts jugadors i tenim nivell per fer-ho millor i estar més amunt. A casa sí que som força sòlids, però a fora estem perdent molts partits i encaixant gols. Crec que tenim prou nivell per millorar i puntuar més.
Havia estat tota la vida al Girona. Està satisfet de com ha entrat a un nou vestidor?
Sí. Molt. No havia sortit més enllà de la cessió a l’Olot, i la veritat és que he tingut sort, en el sentit que hi ha havia molt bona pinya i m’han rebut amb els braços oberts. Soc una persona bastant simple i normal, i això també em deu haver ajudat al fet que em rebessin bé.
Confia anar a més? Entre arribar de nou i l’adaptació, la idea és assumir més protagonisme?
Sí, aquesta és la idea, la meva voluntat. Intentar cada dia ser millor jugador. Segur que amb treball i constància m’arribaran els objectius. La meva idea és anar creixent i millorant.
Deia que està aprenent molt. En què ho destacaria?
Aquí no soc titular com ho era a Girona, on vaig tenir molta sort en aquest sentit. Hi ha jugadors d’alt nivell i estic competint amb grans futbolistes. Al final, és primera divisió. És l’elit. És on volia estar jo, i sé que no es pot frenar mai.
Segueix molt el Girona?
Sí, i tant. Gairebé sempre. Intento mirar els partits, i tinc molt contacte sobretot amb l’Àlex Granell.
Un dels problemes reconeguts ha estat la falta d’un migcampista de tall defensiu. El sorprèn que no n’hi hagi cap?
Bé, suposo que havien pensat a dur-ne algun. Des de fora, pensava que Diamanka seria un perfil bastant semblant al meu, o més aviat jo al seu. Perquè he competit contra ell tota la vida a segona A i semblava que hi podria encaixar. Sembla que no ha acabat de funcionar, potser. Al final, però, el Girona és el rival a vèncer i és un equip que té la possessió, el domini, el control. Sí que va bé tenir un jugador de perfil defensiu, però també és important tenir futbolistes d’un gran nivell tècnic per assumir la possessió.
“Es troba a faltar Pere Pons.” Aquest comentari li deu haver arribat…
Sí, és clar. Quan les coses van malament o regular, em diuen això. Però quan van bé, em diuen que gràcies per haver marxat. Jo desitjo el millor per al Girona. Pel club i pels meus companys i amics que hi tinc.
Està dolgut per alguna crítica que hagi pogut rebre pel fet d’haver marxat?
No, no, de cap manera. Cadascú pot opinar el que vulgui. A més, molta gent m’ha felicitat per haver pres aquesta decisió.
El Girona ha explorat la possibilitat de repescar-lo ara a l’hivern?
No. És que crec que no és el moment. Seria contradir-me una mica. He apostat per fitxar per l’Alavés per tres temporades, per estar a primera divisió, i he de tenir un punt de paciència i confiança que aconseguiré els objectius amb l’Alavés. Ara mateix no penso en res més.
Sí que hi ha una clàusula de recompra, que agraïa.
Quan es va plantejar aquesta opció, em va agradar, perquè vol dir que estan contents amb el meu rendiment i que la decisió la vaig prendre jo, però que no hi ha rancor ni res. És una cosa professional. No sé què passarà en el futur, però a dia d’avui si em pregunteu el que desitjo és estar a l’Alavés els tres anys que he firmat.
Més enllà del mig centre, el Girona està lluny de les expectatives. És optimista?
Continuo sent optimista. La categoria és molt exigent i llarga. Partits com el de l’altre dia contra el Mirandés, són partits que un equip que vol pujar ha de guanyar. Però és que això és molt llarg, i es pot pujar de moltes maneres. Seria ideal quedar primer o segon, tot i que el Cadis està molt disparat. Però si es fa el play-off, veig una plantilla molt àmplia i competent per aconseguir l’objectiu. Jo hi confio molt.
Si no pugen aquest any, malament rai?
Crec que han fet bé. S’havia d’intentar mantenir el màxim de jugadors possibles i apostar fort per mirar de pujar. I l’any que ve ja es veurà. Si per mala sort no s’assoleix l’objectiu, suposo que hi haurà un pla B per tornar-ho a intentar.
D’afició, n’hi ha. Res a veure amb l’anterior etapa a segona.
Això és molt important. Mantenir la massa social és fonamental. El club ha crescut en molt poc temps, però baixar a segona no ha de ser per trencar-ho tot. La progressió va seguint, i d’aquí a uns anys estarà a primera segur, perquè s’estan fent les coses bé des de baix. És important treballar bé la base, i crec que és el que s’ha de fer. Crec que s’estan fent molt bé les coses i no tinc cap dubte que el Girona continuarà creixent i tornarà a primera.
Se li fa estrany veure el Girona des de fora?
Sí, perquè tota la vida des d’alevins he jugat amb la samarreta blanc-i-vermella. Es fa estrany, però és el que hi ha. Vaig prendre una decisió professional. Com dic sempre, desitjo el millor al Girona perquè m’ho ha donat tot.
Què troba a faltar de quan era al Girona?
Són dos clubs diferents i dues ciutats diferents. Suposo que poder compartir el Girona amb amics. No només amb companys de camp, sinó també amb gent del club, entrenadors i empleats que tota la vida els veia diàriament. Potser això és el que enyoro més.
Li agradaria tornar algun dia?
Sí, i tant. Desitjo en un futur poder tornar a jugar amb el Girona. I tant de bo sigui a primera divisió.
Dos partits sencers seguits i cinc a l’onze
En els primers mesos a Vitòria, el rol de Pere Pons és diferent del que tenia a Montilivi, on solia jugar molts minuts. El futbolista de Sant Martí Vell acumula 642 minuts de lliga repartits en 16 partits diferents. És habitual en la majoria de cites, però ha jugat molt més entrant des de la banqueta que com a titular (cinc partits). En un mig del camp amb diversos companys de treball, Pere Pons ha tingut menys protagonisme que Wakaso (1.202 minuts), Manu García (1.105) i Tomás Pina (897), tot i que la lesió de gravetat d’aquest últim li ha fet guanyar protagonisme. Pere Pons va jugar sencers els dos últims partits de lliga –contra el Leganés i el Barça– i va marcar dos gols en quatre dies, a Jaén en la copa, en què van ser eliminats, i al Camp Nou.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024