Una Unió que va a més

El Figueres és el representant de la demarcació que ha traçat una trajectòria clarament de menys a més. La Unió, de fet, és l’únic dels tres equips que ha canviat d’entrenador, després de perdre 3-1 contra el Sants en l’onzena jornada. Xavi Agustí va ser acomiadat pel director general, Javi Salamero, ara també entrenador del primer equip. Els de l’Alt Empordà han millorat els resultats gràcies a un calendari més amable i ja són el millor equip gironí de la categoria, a nou punts del descens directe.

Buscant la regularitat

Al Peralada, a vuit del descens, li va costar conjuntar totes les peces –a l’estiu va refer de dalt a baix la plantilla després de trencar la filiació amb el Girona–. Ja a l’octubre, els d’Albert Carbó van trobar la fórmula amb cinc victòries en set jornades i van deixar enrere un inici dolent, però en l’actualitat, tot i ser un equip competitiu, els sis partits sense vèncer –cinc empats i una derrota– l’han estancat a la zona mitjana-baixa de la taula. Els xampanyers han sumat més punts a fora (13) que a casa (12) i disposen d’un dels màxims golejadors del grup, un Marc Medina que s’enfila ja a les vuit dianes.

La grata sorpresa

Tot i estar a l’estiu pendents de saber en quina categoria competirien i amb una plantilla pensada per fer-ho a la primera catalana, el Banyoles és una de les revelacions de la lliga gràcies a un joc molt atrevit i atractiu que li ha reportat bons resultats. Els d’Adam Fontes sumen 24 punts i calcant la primera volta no haurien de tenir problemes per salvar la categoria i evitar els possibles descensos compensats que es podrien generar si baixa algun equip català del grup 3 de segona B i no en puja cap del grup 5 de tercera –actualment el Nàstic i el Prat són els equips en perill al bronze. Els del Pla de l’Estany miraran sempre de reüll la part baixa, però el fet que baixi un equip menys –el retirat Reus fa que hi hagi 19 equips en competició– ho posa tot una mica més fàcil, independentment que salvar-se seria una petita proesa.