Ferrón i el Peralada somriuen
3a divisió. L’atacant encadena dues jornades marcant després d’un any de sequera i diumenge va iniciar el camí d’una remuntada vital per als xampanyers
El Peralada viurà una setmana d’alegria, i és que les victòries animen a qualsevol. I més encara quan arriben després de setmanes en què es resistien els tres punts, tot i que gairebé en cada partit els xampanyers tocaven la glòria amb la punta dels dits. I per acabar-ho d’arrodonir, l’alegria encara és màxima si la victòria arriba de manera agònica com va ser el cas. Perquè el Peralada va haver de remuntar després que el Sants s’avancés en el marcador després d’un quart d’hora de joc aprofitant que els xampanyers no havien sortit del tot motivats. La reacció dels d’Albert Carbó va ser bona, i és que Ferrón va empatar el partit poc després i el Peralada va dominar l’enfrontament disposant d’ocasions per culminar la remuntada. Però la glòria es va fer esperar fins que, en l’afegit i després d’uns quants córners en què el gol no va arribar per poc, Pime va rematar al segon pal per fer el 2-1 definitiu i fer embogir els aficionats.
No és una victòria qualsevol per al Peralada, ja que gràcies als tres punts els xampanyers, que ara ocupen la dotzena posició amb 28 punts, estan més a prop de la promoció d’ascens –l’Europa és quart amb 37– que del descens –l’Igualada és divuitè amb 18–. A més, trenquen la ratxa de sis jornades sense guanyar, la sèrie més llarga de la temporada, en què els d’Albert Carbó havien empatat cinc partits i n’havien perdut un. A més, el Peralada afrontarà ara un tram relativament accessible de calendari que intentarà aprofitar per fer un salt en la classificació superant els cinc rivals que té al davant separats només per tres punts –el Vilafranca és setè amb 31.
Una sequera liquidada
El duel contra el Sants no va servir només per enlairar el Peralada. Qui també es va acabar de treure un gran pes de sobre és l’atacant Xavi Ferrón, que sembla que ha recuperat l’olfacte golejador que l’havia caracteritzat quan jugava al Figueres. I és que el davanter ha vist porteria en les dues últimes jornades, perquè en l’empat a tres contra el Cerdanyola va marcar l’1-1 des dels onze metres. Aquestes dues dianes li han servit per trencar una sequera golejadora insòlita en ell, i és que el 2019 va ser un any per oblidar en l’aspecte golejador. De fet, abans del gol contra el Cerdanyola Ferrón no havia marcat des de l’11 de novembre del 2018 amb el Figueres. Des de llavors, l’atacant, que mai ha perdut la confiança dels tècnics per tot el que aporta més enllà dels gols, havia encadenat 427 dies sense veure porteria. O el que és el mateix, 33 partits i un total de 2.263 minuts. Just abans de trencar la ratxa, a més, Ferrón va fallar un penal en l’empat a un del Peralada contra el Figueres a Vilatenim. “Estic content d’ajudar l’equip en aquestes dues jornades, però per a mi marcar és secundari. El més important és que l’equip aconseguís aquests tres punts perquè l’equip treballa de valent i mai ha abaixat els braços. Ho necessitàvem per agafar impuls i ara no volem parar en tota la segona volta. Volem molt més del que tenim”, destaca Ferrón.