El Peralada viurà una setmana d’alegria, i és que les victòries animen a qualsevol. I més encara quan arriben després de setmanes en què es resistien els tres punts, tot i que gairebé en cada partit els xampanyers tocaven la glòria amb la punta dels dits. I per acabar-ho d’arrodonir, l’alegria encara és màxima si la victòria arriba de manera agònica com va ser el cas. Perquè el Peralada va haver de remuntar després que el Sants s’avancés en el marcador després d’un quart d’hora de joc aprofitant que els xampanyers no havien sortit del tot motivats. La reacció dels d’Albert Carbó va ser bona, i és que Ferrón va empatar el partit poc després i el Peralada va dominar l’enfrontament disposant d’ocasions per culminar la remuntada. Però la glòria es va fer esperar fins que, en l’afegit i després d’uns quants córners en què el gol no va arribar per poc, Pime va rematar al segon pal per fer el 2-1 definitiu i fer embogir els aficionats.

No és una victòria qualsevol per al Peralada, ja que gràcies als tres punts els xampanyers, que ara ocupen la dotzena posició amb 28 punts, estan més a prop de la promoció d’ascens –l’Europa és quart amb 37– que del descens –l’Igualada és divuitè amb 18–. A més, trenquen la ratxa de sis jornades sense guanyar, la sèrie més llarga de la temporada, en què els d’Albert Carbó havien empatat cinc partits i n’havien perdut un. A més, el Peralada afrontarà ara un tram relativament accessible de calendari que intentarà aprofitar per fer un salt en la classificació superant els cinc rivals que té al davant separats només per tres punts –el Vilafranca és setè amb 31.