La via indirecta i Montilivi
El Girona es jugarà al seu estadi, per on han de passar els quatre primers, una gran part de les possibilitats d’ascens
Sense haver encadenat encara més de dos triomfs, la via més lògica per retornar a primera és la del ‘play-off’
El quart ha obert forat, i entre el cinquè i el tretzè només hi ha cinc punts
Lluny de retallar-se, la distància del Girona respecte als llocs d’ascens directe té poques fluctuacions i més aviat tendeix a l’alça. Hi ha una mena d’efecte xiclet –fa sis jornades el segon estava cinc punts per sobre, però ara és a vuit i fa tres setmanes va arribar a estar a onze– provocat per la irregularitat dels gironins que impedeix visualitzar una remuntada més consistent que retorni la il·lusió a l’equip i a l’afició. La bona notícia és que després d’equivocar-se reiteradament –set punts dels últims 21–, el conjunt de Pep Lluís Martí va tornar a la zona de play-off gràcies a la regeneradora victòria a Fuenlabrada. Però sense trobar una sèrie amb cara i ulls –el Girona no ha enllaçat més de dos triomfs–, el destí, en el millor dels casos, serà la fase d’ascens. Això, si l’equip no bada gaire, perquè el trànsit a la zona mitjana alta és cada cop més dens (el cinquè i el tretzè classificat només estan separats per cinc punts) i si l’Osca i el Saragossa s’acaben escapant, només estaran a l’abast el cinquè i el sisè lloc.
El factor Montilivi
És probable que abans del Girona-Osca de dissabte l’equip de Montilivi tingui l’ascens directe a onze punts si la lògica es compleix als Jocs del Mediterrani (l’Almeria obrirà la jornada divendres contra el cuer, el Racing). Amb aquesta abismal diferència, tot el que no sigui guanyar serà un contratemps molt greu des de l’òptica gironina per intentar pujar per la via directa. Hi ha, a més, el problema afegit que no es tracta de menjar terreny al Cadis i a l’Almeria, sinó també al Saragossa, que té vuit punts més que el Girona i un partit pendent (a Miranda). El que sí que té a l’abast l’equip de Pep Lluís Martí aquest mateix dissabte és menjar terreny a l’Osca i situar-se a només dos punts del conjunt que prepara Míchel.
De fet, l’Osca obrirà una sèrie de partits a l’estadi que acabarà amb una traca final espectacular. Si el Girona és capaç de donar continuïtat a la victòria a Fuenlabrada i trobar la velocitat de creuer anhelada, els blanc-i-vermells tenen una recta final de curs molt exigent a casa però que al mateix temps seran oportunitats d’or per retallar diferències contra els que avui són rivals directes: l’antepenúltim partit a Montilivi serà contra el Saragossa (jornada 37); el penúltim, contra l’Almeria (jornada 39), i el darrer com a local, contra el Cadis (jornada 41), tot i que la cloenda de lliga serà a Santo Domingo, el feu de l’Alcorcón. Fins ara, però, la millor ratxa de triomfs del Girona és de dos partits, dues vegades: Girona-Màlaga (1-0) i Girona-Rayo Vallecano (3-1) en les jornades 3 i 4, amb Unzué; i contra l’Extremadura (1-3) i el Tenerife (1-0) en les jornades 14 i 15, en els dos primers partits de Martí. I la sèrie més llarga sense perdre són set partits entre les jornades 13 (amb Juan Carlos Moreno a la banqueta) i 19, amb una productivitat de 15 punts de 21 possibles.
De moment, les prestacions dels gironins han estat molt més altes com a locals (27 punts en 13 partits) que no pas com a visitants (11 punts amb els mateixos partits). El que ha de millorar, i molt, el Girona és el balanç contra els equips de la part alta de la classificació, ja que no ha guanyat contra cap dels cinc que té per sobre en la primera volta (derrotes contra el Cadis, l’Almeria, l’Osca i l’Elx, aquest últim a Montilivi; i empat a La Romareda contra el Saragossa). Dissabte s’hauria de trencar la ratxa.
EL TRAM FINAL
Els tres últims partits a l’estadi seran contra el Saragossa, l’Almeria i el CadisJORNADA PERILLOSA
L’ascens directe podria quedar 11 punts per sobre abans del vital duel contra l’OscaTres ‘play-offs’ amb el mateix final
Si el Girona no és a temps d’agafar el vagó de l’ascens directe (com sembla indicar la seva trajectòria), i aconsegueix classificar-se entre el tercer i el sisè classificat, el seu quart play-off per pujar a primera serà una realitat. De moment, però, les tres experiències anteriors en les fases d’ascens han tingut com a denominador comú la decepció del no ascens. El Girona va arribar dues vegades a l’eliminatòria decisiva, la temporada 2012/13 contra l’Almeria (en la primera eliminatòria va deixar fora de combat l’Alcorcón) i la 2015/16 contra l’Osasuna i amb el factor camp a favor (prèviament havia eliminat el Còrdova), i en totes dues va sortir creu. També va disputar el play-off el 2014/15, pocs dies després que se li escapés dels dits l’ascens directe contra el Lugo. No va superar la primera eliminatòria i la patacada (després de guanyar 0-3 a La Romareda) va ser espectacular (1-4 a Montilivi).
La incògnita de Cristhian Stuani
El play-off d’ascens a primera i la copa Amèrica són coincidents i el Girona té dos futbolistes que tenen totes les paperetes per ser convocats amb les seves seleccions (Stuani amb l’Uruguai i Mojica amb Colòmbia) i que no podran compaginar les dues competicions. Al club de Montilivi el neguiteja molt la decisió del seu referent, Stuani. Si l’uruguaià, que és el pal de paller del projecte, decideix anar amb la seva selecció i el Girona s’ho ha de jugar tot en la fase d’ascens, les possibilitats de l’equip de Montilivi baixaran en picat (els efectes de la baixa de Mojica serien, comparativament, molt menors). La copa Amèrica es disputa entre el 12 de juny i el 12 de juliol, tot i que les convocatòries i les concentracions es faran un parell de setmanes abans. I les dates del play-off (ara setmanal) són el 31 de març i el 7 de juny (la primera eliminatòria) i el 13 i el 20 de juny (l’eliminatòria decisiva).
11 punts menys que l’any de l’ascens
Ja no hi ha comparació possible amb el curs de l’ascens (2016/17). Aquell Girona de Pablo Machín circulava per la jornada 26 amb 49 punts, onze menys que els que té ara (38). I per sobre encara hi tenia el Llevant, que menjava a part (58). Valencians i gironins es van situar en llocs d’ascens directe en la jornada 14 i allà es van mantenir tot el curs fins a pujar per la via ràpida.
I dels tres anys que el Girona ha acabat jugant el play-off per pujar a primera, només en l’última fase d’ascens (2015/16) els blanc-i-vermells tenien menys punts que els actuals i eren catorzens amb 34 abans d’iniciar una gran reacció i acabar quarts amb 66 punts.
En les altres dues temporades que van acabar amb play-off, el Girona anava a més velocitat: 48 punts el curs 2014/15 (el dels 82 punts) i 42 el 2012/13 (el del primer play-off, amb Rubi).
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024