Samu Sáiz va aparèixer, per fi, i es va erigir en el gran protagonista de la victòria del Girona contra l’Osca (1-0). El mitjapunta es va estrenar com a golejador amb la samarreta blanc-i-vermella i va provocar l’èxtasi a l’estadi de Montilivi, que va celebrar com mai un triomf d’or que permet a tots els gironins somiar de nou l’assalt a l’ascens directe. El madrileny va recollir un refús al vèrtex de l’àrea, va superar un ja batut Álvaro Fernández i va assegurar tres punts que tornen a posar l’ascens en el punt de mira del Girona. Samu Sáiz va celebrar com ningú el gol contra el seu exequip, i és que, al cap i a la fi, el mitjapunta es va treure un gran pes de sobre. L’adaptació de l’ex-Leeds i ex-Getafe ha estat més llarga del que esperaven els aficionats, tot i mostrar guspires del seu joc en moments intermitents. O bé per falta d’encaix en els sistemes dels entrenadors o bé per culpa de les lesions, Samu ha vist com el seu rendiment no era l’esperat en els primers compassos de la seva trajectòria al Girona. Contra l’Osca, Samu, de manera determinant, va fer aixecar del seient tots els espectadors amb una diana en l’últim sospir després d’executar molt bé el mal refús del porter, que va sortir a la desesperada per evitar una rematada de Stuani en lluita amb Insua. L’atacant va controlar la pilota i, amb sang freda, va fer entrar la pilota per l’únic espai possible per cantar gol. El xut, ras i sense gaire potència, va deixar estès a terra el mateix Álvaro, Galán i Pulido, que no van poder fer res per evitar l’estrena golejadora de Samu Sáiz amb el Girona, el primer de molts més gols per mantenir l’equip ferm en la lluita per l’ascens.

Samu Sáiz va entrar al terreny de joc en substitució de Borja García en el minut 68, un canvi que va aixecar alguna veu discordant entre els aficionats. El mitjapunta va voler assumir galons i protagonisme en el joc decisiu de la zona de tres quarts i la pilota va passar moltes vegades per les seves botes. Samu la va tocar 38 vegades en 22 minuts, i va provar de fer dos xuts a porteria abans de la diana –tots dos, centrats: l’un, des de la frontal; l’altre, a través d’una falta directa–. Si bé a estones les conduccions van provocar alguna imprecisió en la creació de perill ofensiu, el futbolista del Girona va demostrar que ha fet un pas endavant, que ha oblidat la lesió muscular que es va fer a finals d’any i que es perfila com una alternativa als plans de Martí per assolir l’ascens.