Amb l’impuls que han donat les victòries per la mínima al camp del Fuenlabrada i a Montilivi contra l’Osca, el Girona tindrà divendres la quarta oportunitat de la temporada de lligar tres victòries seguides en la lliga, mèrit que se li ha resistit les tres vegades anteriors que ho ha tingut a l’abast. Fa gairebé dos anys, des de la primera temporada en la màxima categoria, que els blanc-i-vermells no fan un 9 de 9. No se’n van sortir la temporada del descens amb Eusebio Sacristán, en què amb prou feines van enllaçar dues alegries, i tampoc ho han fet amb Juan Carlos Unzué –derrota després de les dues sèries de sis punts seguits– ni fins ara amb Pep Lluís Martí, que va debutar a la banqueta amb victòries a Almendralejo i contra el Tenerife, però després va empatar a Ponferrada.

Guanyar regularitat permetria fer un pas encara més contundent a l’equip blanc-i-vermell, que ha trobat a faltar alegries seguides, que va ser capaç de resistir set jornades seguides invicte –entre l’únic partit amb Juan Carlos Moreno, contra l’Alcorcón, i els sis primers amb Martí– però incloent-hi tres empats. De fet, penalitzat pel rendiment pobre lluny de Montilivi, li és difícil encadenar victòries. I ara que ha trencat la sequera a camp contrari –el 0-1 a Fuenlabrada és la primera victòria lluny de Girona després de dos empats i tres derrotes–, les expectatives de fer un salt creixen.

El Girona no és l’únic equip de la part alta amb problemes per encadenar alegries. L’Osca, castigat també per la baixada de la productivitat quan juga a camp contrari, tampoc ha superat les dues victòries consecutives. El Cadis, líder, ha aconseguit dues sèries de 15 punts seguits, concentrades en les dotze primeres jornades. L’Almeria, segon, una de 12. I el Saragossa, tercer, dues de 9. Tots, això sí, lluny del rival més en forma de la categoria. El Deportivo és l’únic equip que ha col·leccionat set victòries seguides i intentarà que el Girona sigui divendres la seva vuitena víctima en sèrie.