L’última vegada que va jugar diven­dres, el Girona va visi­tar el Numància (el 13 de desem­bre) amb l’espe­rança de pres­si­o­nar els rivals de dalt de tot –cinquè, l’equip era a qua­tre punts del segon– en una jor­nada amb un parell de duels direc­tes. Un marc molt com­pa­ra­ble al d’avui, amb la intenció que no surti tant de culs, perquè el Girona va sor­tir de Sòria amb una der­rota (2-0) que era la pri­mera de tres de segui­des en la lliga. Un parell de mesos més tard, l’equip de Pep Lluís Martí visita Ria­zor (21h) amb ganes de tor­nar a pre­sen­tar can­di­da­tura per a un objec­tiu de màxims que sem­blava obli­dat fa qua­tre jor­na­des, quan tenia l’ascens directe a onze punts. Avui, en canvi, té l’opor­tu­ni­tat de situar-se de manera pro­vi­si­o­nal a dos punts del segon clas­si­fi­cat i afe­gir pressió a dos duels direc­tes de demà. L’Alme­ria, segon, visi­tarà l’Osca, quart. I el Sara­gossa, ter­cer, jugarà al camp de l’Elx, sisè.

El Girona s’ha res­si­tuat i enfor­tit gràcies a dues victòries per la mínima, tan necessàries com vitamíniques. A Fuen­la­brada, per convèncer-se que pot ser com­pe­ti­tiu a camp con­trari. I con­tra l’Osca, per veure’s amb cor de superar rivals direc­tes –li cos­tava moltíssim obte­nir bons resul­tats con­tra els de dalt–, amb l’afe­git anímic de gua­nyar en el temps afe­git. Fets aquests dos pas­sos, els blanc-i-ver­mells aspi­ren a enllaçar tres victòries per pri­mera vegada en tot el cam­pi­o­nat, després de tres intents frus­trats. Avui, amb la més que pro­ba­ble estrena de l’últim fit­xatge, Chris­tian Rivera, com a titu­lar, apro­fi­tant la baixa per sanció de Gum­bau.

Els nou punts seguits que bus­quen els giro­nins són ben poca cosa com­pa­rant-los amb les aspi­ra­ci­ons del Depor­tivo, que ha estat capaç d’asse­gu­rar els últims 21 punts en joc (set victòries) després de viure la pit­jor ratxa de la seva història (dinou jor­na­des) sense gua­nyar. Si el Girona ha gua­nyat auto­es­tima, con­fiança i segu­re­tat amb les dues últi­mes victòries, el Depor­tivo fa set­ma­nes que viu ins­tal·lat en un estat pletòric. I, com els giro­nins, també va cele­brar l’últim tri­omf (a Alcorcón) gràcies a un gol en el temps afe­git.

L’arri­bada de Fer­nando Vázquez ha trans­for­mat de manera radi­cal els resul­tats del con­junt gallec, que estava enfon­sat i ara es veu amb cor fins i tot de llui­tar per l’accés al play-off d’ascens. Els gallecs han acon­se­guit dei­xar enrere la vul­ne­ra­bi­li­tat que mos­tra­ven (34 gols encai­xats en 20 jor­na­des) i dur-la a l’altre extrem, perquè només acu­mu­len tres gols en con­tra en la sèrie tri­om­fal de les set últi­mes jor­na­des. Tot ple­gat, per treure un històric de la misèria i per engres­car Ria­zor, on s’espera un ambi­ent de gala.