Les poques o moltes esperances que pugui tenir el Girona de continuar endollat en la lluita per l’ascens directe passen avui per sumar els tres punts. Això, que sempre és complicat en una categoria tan competitiva com la divisió de plata, té aquesta tarda un grau de dificultat més alt per l’absència de Cristhian Stuani. Sense l’uruguaià, no hi sol haver victòria. De fet, les vuit darreres vegades que el Girona ha tingut la baixa del seu pitxitxi, el balanç han estat sis derrotes i dos empats. I en les dotze victòries dels blanc-i-vermells aquest curs, només l’última no va tenir el segell de l’uruguaià (Samu Saiz va fer l’1-0 contra l’Osca en el 94’). En les onze restants, un o més gols els va signar el futbolista que mai falla sobre la gespa i que avui haurà de veure els seus companys des de la grada.

Sense Stuani, el Girona perd gol però també recursos per fer mal al rival. El més clar, el joc aeri en atacs dinàmics. Si la referència és Brandon Thomas o Gallar o qui sigui, les centrades a l’àrea de Mojica, Aday i Granell buscant un cop de cap salvador no tindran gaire sentit. Perquè tampoc no arribarà a temps el que hauria estat el candidat número u a rellevar Stuani, que és Jonatan Soriano. Els de Pep Lluís Martí hauran de buscar un futbol d’associació per fer mal a la Ponferradina. O l’estratègia, que no ha acabat de funcionar en tot el curs; avui és un bon dia per treure suc de les faltes o dels córners i de les pujades, de moment estèrils, dels centrals Juanpe i Alcalá.