Fins al final

Amb massa terreny perdut, el Girona té clar que ja no pot frenar. Brandon Thomas, que va substituir Stuani i va anotar el seu primer gol, va reconèixer que l’estat d’ànim al vestidor ha canviat. “Quan vaig arribar, la dinàmica no era gaire positiva. Però les dues victòries i l’empat a Riazor ens van reactivar. Veig l’equip més agressiu i amb més confiança. És el camí”, va apuntar el davanter, que ja intuïa que dissabte seria el relleu de Stuani –“en tots els entrenaments de la setmana, el míster em va posar a dalt”–, però que no ho va saber fins poc abans de començar el partit. “Em vaig trobar bé i em vaig entendre amb Borja. Em sento còmode tant a dalt com a la banda. L’important és poder aportar al grup. Jo i tots els jugadors volen ajudar amb gols i assistències, però evidentment això no sempre és possible”, va afirmar el balear.

Després de tocar fons a Tenerife (1-0, jornada 24), el destí del Girona semblava apuntar al play-off en el millor dels casos: l’equip era a onze punts del líder i a onze de l’ascens directe (Cadis i Almeria havien fet l’estrebada). I fins i tot fora del play-off (setè, a dos punts del Numància, que era el sisè). “Això és molt llarg. La clau és el partit a partit i afrontar el més immediat amb mentalitat guanyadora”, va assegurar Brandon.

Tot i que la sèrie del Girona es va iniciar amb un empat decebedor a Montilivi contra l’Oviedo (1-1), la victòria a Fuenlabrada va ser un punt d’inflexió, el gol de Samu Saiz en el 94’ contra l’Osca, un alliberament i el 2-2 a Riazor (després de neutralitzar un 2-0 en el tram final), la constatació que l’equip havia fet el clic que tant buscava. Ara, però, ja no es pot frenar.